Acabat el pagament de la moratòria nuclear,
Competència vol ara posar fi als ajuts a la mineria que encareixen el cost
energètic per als consumidors.
5.717 milions d'euros. Això hem pagat els
consumidors fins dilluns passat en el rebut de la llum durant 19 anys per una
decisió política: la moratòria nuclear que va decretar el govern de Felipe
González. Era una promesa electoral en la línia del moviment cívic -molt estès
a finals del 70 del segle passat- "Nuclears? No, gràcies". (...)
No és l'únic impost a la factura que paguem els
consumidors, (...) un d'ells: el recàrrec per les ajudes al carbó que arriba en
el rebut de la llum. També obeeix a una decisió política: les mines són poc
rendibles a Espanya i als 80 i 90 del segle passat ja es va viure la
reconversió minera. Tancaments d'explotacions, vagues, acomiadaments i més
atur. El carbó espanyol és car i, a més, de menys qualitat que altres que es
poden importar. Però per no enfonsar més el sector es va decidir donar-li
ajudes que han anat canviant, però que també van al rebut de la llum.
(...) el president de Competència amenaça de dur
el govern espanyol davant les autoritats europees. El raonament és clar: podria
tractar-se d'una ajuda d'estat a la mineria, cosa que està prohibida per la
normativa comunitària.
(...) Potenciar l'ús del carbó nacional és
antieconòmic perquè introdueix "greus distorsions" en el mercat
elèctric. L'organisme supervisor recorda que algunes de les mines autòctones a
les quals es pretén ajudar han de tancar el 2018 i, si no ho fan, haurien de
tornar les ajudes europees rebudes. (...)
Un altre motiu per no subvencionar el carbó és
l'eficiència. Hi ha tecnologies millors per entrar en funcionament quan les
renovables i nuclears no poden garantir el subministrament. Competència apunta
als cicles combinats de gas natural, energèticament més eficients, més
flexibles per arrancar i parar, i que contaminen menys.
(...) en el rebut la part que correspon al consum
elèctric (comptant generació, transport, distribució, comercialització i
lloguer de comptador) és el 44%. La resta (més de la meitat del que paga cada
abonat) són impostos i altres costos, com les primes a les renovables i la
cogeneració, els costos extrapeninsulars (subvenció perquè la llum no sigui tan
cara a les Balears i les Canàries [i també a Ceuta i Melilla]), el dèficit de
tarifa o les ajudes al carbó.
Xavier Grau, El carbó:
l'impost pendent de caure del rebut de la llum, Ara 1-11-2015.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada