[El G-7] Alemanya, els Estats Units, França, el
Regne Unit, el Canadà, el Japó i Itàlia han arribat a un acord vinculant per
aconseguir que l’escalfament global no superi els dos graus respecte a les temperatures
mitjanes de l’època preindustrial: el límit per evitar efectes catastròfics
segons els científics.
El Japó i el Canadà s’havien oposat últimament a
aquest punt, però tots els estats del G-7 finalment van convenir ahir impulsar
unes regles vinculants en un nou acord que haurà de ser segellat al desembre en
la cimera de l’ONU a París.
(...) L’acord implicaria la intenció de renunciar en
l’abastiment d’energia amb combustibles fòssils com el carbó i el petroli a partir
del 2050. Els membres del G-7 es van comprometre igualment a una reducció
mundial de les emissions de gas d’efecte hivernacle d’entre el 40% i el 70%
fins al 2050. (...)
El fet que la cancellera alemanya anunciés la
formulació d’un acord vinculant en finalitzar el G-7 va desencadenar una
reacció insòlita: diverses organitzacions ecologistes van lloar Merkel. Els
activistes contra el canvi climàtic no havien defensat mai la política del G-7.
(...) La visió d’una transformació energètica global cap a un 100% de
renovables ha guanyat clarament perfil”. (...) “El G-7 ha posat avui a l’agenda
la fi de l’era dels fòssils”, va apuntar el seu portaveu, Christoph Bals.
Isaac Lluch, Front comú del
G-7 per lluitar contra el canvi climàtic, Ara 9-06-2015.
La Xina no era present ahir al castell d’Elmau a
Alemanya. No forma part del G-7, malgrat que és una de les primeres potències
econòmiques mundials i, de retruc, el primer emissor de gasos d’efecte hivernacle
del planeta. Però, des del gegant asiàtic també arribaven ahir –i per variar–
alguns senyals positius en la lluita contra l’escalfament global.
Un estudi de l’Institut Grantham d’Investigació del
Canvi Climàtic, de la London Schools of Economics, assegurava que la Xina està
“encetant una nova fase de desenvolupament” amb “canvis estructurals” de model
econòmic que fan preveure una reducció de les seves emissions de CO2
en el futur.
L’informe diu que l’any 2014 el consum de carbó a la
Xina es va reduir per primer cop en una dècada. Va baixar en un 2,9% respecte
del 2013, després de creixements anuals del 9% i el 10% des de l’inici de
segle. (...)
El compromís de la Xina d’arribar al seu pic
d’emissions el 2030 és un guany que Barack Obama va presentar ahir a la taula
del G-7.
(...) Però les dades facilitades per les autoritats
xineses generaven certa incertesa entre els experts, no només per la falta de
mecanismes independents per contrastar-les, sinó perquè “més enllà dels
combustibles fòssils, calen altres senyals positius de la Xina, com ara en el
camp dels transports” (...).
L’estudi de l’Institut Grantham reconeix “diferències
d’opinió entre els experts respecte a l’abast del canvi a la Xina” i admet que
l’Agència Internacional d’Energia preveu, en canvi, un increment en el consum
de carbó en aquell país almenys fins al 2040.
Sònia Sánchez, La Xina, el
gran absent, retalla el consum de carbó, Ara 9-06-2015.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada