17 d'abril
El desig de Brufau: un petroli a
70 dòlars
La conclusió a què va arribar Brufau és que
el segon semestre d’aquest 2016 l’oferta i la demanda mundial de petroli
quadraran, cosa que farà que es redueixin els estocs, i els preus del barril
patiran “tensions a l’alça”. Malgrat aquesta previsió, no cal esperar uns preus
com els d’abans de l’estiu del 2014, quan el barril de Brent cotitzava a més de
115 dòlars. Els preus, a finals d’aquest 2016, podrien situar-se entre els 60 i
els 70 dòlars el barril, “més aviat cap als 70 dòlars”.
(...) Anys enrere lOPEP tenia un marge per
augmentar la seva producció de cop en uns tres milions de barrils diaris, però
ara, amb la política de l’Aràbia Saudita d’inundar el mercat, el marge es
redueix a només 1,5 milions de barrils, tot i la producció de l’Iran després de
la fi de l’embargament. Un altre factor que impedeix augmentar de cop l’oferta és
que els productors que no són membres de l’OPEP han paralitzat les seves
inversions, i per tornar-les a posar en marxa, si hi ha una crisi d’oferta,
caldran uns anys.
Amb aquesta situació, Brufau veu el preu del
barril del petroli a finals d’any a prop dels 70 dòlars, una quantitat que és
clau per fer rendibles les explotacions de petroli no convencionals –les que
utilitzen tècniques com la fracturació hidràulica– als Estats Units.
El president de Repsol confia que la demanda
mundial de petroli seguirà creixent. Si no és així, diu, serà un problema per a
tothom, perquè significaria una nova recessió. Però Brufau creu que la demanda
continuarà augmentant els pròxims anys si es manté el creixement econòmic, malgrat
els acords de la cimera de París contra el canvi climàtic.
L’executiu reconeix que la seva empresa ha
hagut d’adaptar-se als preus barats del petroli, amb contenció de la despesa,
l’expedient de regulació d’ocupació que afectarà uns 1.500 treballadors, i unes
fortes provisions que van portar l’empresa a pèrdues superiors als 1.200
milions d’euros el 2015.
Xavier
Grau, El desig de Brufau: un petroli a 70 dòlars, Ara 17-04-2016.
18 d'abril
Els països productors de petroli
tanquen en fals la cimera de Doha
Sense acord per congelar la producció, la volatilitat amenaça els
mercats
Lalo
Agustina, La Vanguardia 18-04-2016.
19 d'abril
El petroli cau en picat i
després es recupera en un dia boig
La falta d'acord a Doha sobre el preu del cru sacseja els mercats
El Brent va tancar ahir a 42,91 dòlars el barril, i va recuperar les
pèrdues que el van portar als 40,10 dòlars del matí
Els factors que fan pensar que la producció
no disminuirà. D’una banda, l’Iran, que no vol quedar-se limitat just quan torna
als mercats. De l’altra, la Rússia de Vladímir Putin, que necessita vendre el
màxim d’or negre per intentar mantenir saludables les seves finances. Per
acabar, els Estats Units, que s’han convertit en el primer país productor de
petroli i necessiten alimentar les vendes, però sense que els preus pugin massa
per no afavorir Putin.
No obstant, la situació també té perills que
alimenten la volatilitat a les borses. Els preus barats estan provocant les
primeres fallides de productors nord-americans que utilitzen tècniques no
convencionals com el fracking, com va passar divendres quan Goodrich Petroleum,
productor de gas i petroli a Texas i Louisiana, va presentar concurs de
creditors.
(...) molts d’aquests productors de gas i petroli
no convencional dels Estats Units han rebut finançament bancari, i la seva
fallida pot tenir conseqüències en aquest sentit, ja que hi ha bancs que tenen
una part d’actius significativa en aquests actius petrolífers i s’han emès bons
de risc, amb rendibilitats molt importants, que podrien dur a una altra “bombolla
del deute”.
Xavier
Grau, El petroli cau en picat i després es recupera en un dia boig, Ara
19-04-2016.
La vaga a Kuwait alleuja el
fracàs de l cimera de Qatar
El petroli evita una caiguda malgrat el desacord dels productors
Bona part de l'ocorregut als mercats va ser a causa de la vaga
indefinida a les petrolieres de Kuwait,
que ahir va viure la segona jornada. La producció de l'emirat va caure un 60%
el dia i va restar 1,7 milions de barrils al mercat, un volum superior a
l'excés de producció que hi ha actualment al món. "La vaga de Kuwait és
l'únic que ha salvat el "mercat" (...)
Sigui com sigui, ahir Kuwait va proporcionar
un baló d'oxigen als països productors evitant que el fracàs de la cimera de
Doha (Qatar) enfonsés novament els preus. (...) L'excés d'oferta actual
s'accentuarà previsiblement en el futur immediat per la desacceleració del creixement
mundial i el manteniment de la producció en un sector que ningú no vol perdre
quota de mercat.
(...) el Govern de Teheran entén que les
seves pretensions tenen plena justificació després de veure molt limitades les
possibilitats d'exportar en els últims anys.
Lalo
Agustina, La vaga a Kuwait alleuja el fracàs de l cimera de Qatar, La
Vanguardia 19-04-2016
Sorpresa a Doha
Oficialment , el fracàs de la conferència
s'ha atribuït a la negativa de l'Aràbia Saudita a subscriure qualsevol
compromís si no hi participa l'Iran.
(...)
fa l'efecte que ens trobem davant una escenificació acuradament dissenyada per
l'Aràbia Saudita per impulsar lleugerament a l'alça el cost del barril, però de
manera que no assoleixi valors tant alts com per reactivar la ja minvant
producció de petroli de 'fracking' als EUA, el llindar de rendibilitat del qual
es podria situar entre els 50-60 dòlars per barril.
Mariano
Marzo, Sorpresa a Doha, La Vanguardia 19-04-2016
1 de maig
El principi del final de l'OPEP?
En un informe del mes de febrer passat l'Agència
Internacional de l'Energia afirmava que "pot ser que el 2016, per primera
vegada des de els albors de la indústria, estiguem immersos en un mercat del
petroli veritablement lliure. Avui dia, si algú pot extreure petroli, el ven en
la màxima quantitat possible, independentment del preu que en pugui obtenir.
Només fa uns quants anys això hauria estat inimaginable,però avui és una realitat
a què ens hem d'acostumar".
Es tracta d'una conclusió que equival a constatar
que en aquests moments l'OPEP (que en conjunt, a nivell mundial, representa el
41% de la producció, el 60% de les exportacions i el 71,6% de les reserves
provades) ha perdut la capacitat de coordinació per regular el subministrament
de petroli al mercat i, per tant, el control sobre aquest mercat i els preus
del cru.
(...) el final de l'OPEP ha esta anunciat
diverses vegades al llarg dels més de 55 anys d'història del grup, pràcticament
cada vegada que un esdeveniment inesperat minava l'efectivitat de
l'organització. Tot i això, l'OPEP ha mostrat una capacita notable de
supervivència, i ha adaptat el seu paper a les noves realitats mitjançant la
presa de decisions difícils i incertes, no sempre acceptades de bon grat per
tots els membres. Al capdavall, l'OPEP és una organització amb un marcat
component polític i, per tant, acostumada a gestionar els interessos, sovint
contraposats, d'un conjunt de països (Angola, Aràbia Saudita, Algèria, Equador,
Indonèsia, Iraq, Kuwait, Líbia, Nigèia, Qatar, Unió dels Emirats Àrabs i
Veneçuela) molt diversos des d'una perspectiva geogràfica, ètnica, religiosa,
econòmica i política.
(...) La vida de l'OPEP (fundada a Bagdad el
14 de setembre del 1960) comença amb la pretensió de coordinar informació sobre
els mecanismes de fixació dels preus del petroli per part d'un grup de
petrolieres (les denominades 'set germanes': British Petroleum, Chevron, Esso,
Gulf, Mobil, Shell i Texaco) alienes als interessos dels països propietaris de
les reserves. Posteriorment, a mesura qeu el nombre de membres creixia,
l'organització es va enfortir a través de
processos de nacionalització i demostrant amb fets concrets la
influència que tenia en el mercat. Primer, amb l'embargament acordat per motius
polítics pels exportadors àrabs el 1973-1974 i, després, amb el xoc global
provocat per la revolució a l'Iran el 1978-1979. A partir d'aquesta data, el
grup va intentar convertir-se en un càrtel, limitant la producció per augmentar
el preu del cru.
(...) el 14 de novembre del 2014, liderat,
com sempre, per l'Aràbia Saudita, l'OPEP va decidir abdicar el seu paper de
regulador de l'oferta al mercat.
(...) L'organització ja no domina en
exclusiva la capacitat de producció ociosa (la que es mantenia en reserva i era
susceptible de ser ràpidament activada si es volia). Els recursos no
convencionals, com el petroli de 'shale' i les sorres asfàltiques dels Estats
Units i el Canadà, es poden posar en producció immediatament davant de
qualsevol senyal d'augment de preus.
La possibilitat de materialitzar un
increment de producció des de fora de l'OPEP canvia radicalment el mercat. El
mecanisme que durant molt de temps ha actuat com a regulador de l'oferta ha
deixat de funcionar.
Mariano
Marzo, El principi del final de lOPEP?, La Vanguardia 1-05-2016.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada