El president francès manté formalment l’objectiu de reduir la
proporció d’energia elèctrica de producció nuclear del 75% actual al 50% l’any
2050 –tal com constava en el seu programa de Govern-, però el projecte de llei
de transició energètica aprovat ahir pel consell de ministres no adopta
compromisos concrets en aquest sentit. En el –text no hi ni rastre d’una
programació de tancament de reactors nuclears, ni tan sols dels de la central
alsaciana de Fesenheim –la més antiga de França, oberta el 1979-, malgrat que
Hollande va prometre clausurar-la el 2016.
“No abandonarem l’energia nuclears, és un sector que garanteix 200.000 llocs de
treball”, va subratllar ahir la ministra d’Ecologia, Ségol`ne Royal (...). A
falta de veure què dir el text concret del projecte de llei, els ecologistes
van reaccionar amb prudència i es van estimar més esperar. “Es pot fer molt més
en el tema nuclear”, va aventurar, no obstant això, la secretària nacional
d’Els Verds (...).
El projecte de llei estableix un límit a la producció elèctrica d’origen
nuclear –els 63,2 gigawatts actuals-, cosa que implicarà necessàriament
compensar la pròxima entrada en servei del nou reactor EPR de Flamamville
–prevista per al 2016, tot i que l’obra ha acumulat diversos retards- amb el
tancament d’un altre. Però la concreció de tot això queda fora de la llei, que
segons sembla tampoc no atorga al Govern –contràriament al que s’havia arribat
a plantejar- la potestat de decidir el tancament d’una planta nuclear per
decret. I això el forçarà a negociar els detalls del tancament amb l’elèctrica
EDF, que no pel fet de ser estatal és menys refractària al retrocés de
l’energia nuclear.
El problema fonamental a què fa front el Govern francès és l’enorme
cost –social, però també econòmic- que suposaria desmantellar una vintena de
reactors, i la dificultat de substituir-los per altres mitjans de producció
d’energia. El projecte de llei aposta per l energies renovables i estableix com
a objectiu que el seu pes pugui al 32% en l’horitzó del 2030. Però una cosa són
els objectius i una altra els mitjans per arribar-hi. El marc legal no canvia
essencialment, i el cost és enorme: els experts calculen que la transició
energètica necessita una inversió suplementària anual d’entre 15.000 i 30.000
milions d’euros.
I la realitat és que en l’actual moment de restriccions
pressupostàries el Govern té poc marge de maniobra. (...)
El projecte de llei de transició energètics, que conté una vuitantena
d’articles i ha tingut una quinzena de versions diferents, pretén ser –n
paraules de François Hollande- “un dels més importants del quinquenni”. I pel
que fa als objectius ho és: ni més ni menys que reduir un 30% el consum
d’energies fòssils d¡aquí al 2030 i rebaixar a la meitat el consum energètic
total e 2050 respecte el 2012.
Entre les noves mesures que ahir va avançar la ministra Royal,
destaquen la instal·lació, d’aquí al 2030, de set milions de borns de recàrrega
per a vehicles elèctrics, o l’obligació per a tothom qui faci obres de reforma
de façanes i teulades a casa seva de fer alhora obres de renovació energètica.
Lluís Uría, Hollande dilueix la
retallada nuclear, La Vanguardia 19-06-2014.
Aquest
article mostra unes importants contradiccions, la qual cosa é molt d’agrair.
Per una part, uns objectius energètics forçats per la realitat i per les pressions
de la UE i que, malgrat programa electoral i promeses no es compliran. Per
altra part, el poder de l’elèctrica EDF sobre el Govern. Però el més important
és la verificació de la política nuclear francesa que comporta uns elevats
costos després que les centrals hagin deixat d’operar degut al seu
desmantellament i a la gestió dels residus que ha originat al llarg de la seva
vida, factor que dificulta la seva substitució per tecnologies més apropiades.
L’energia nuclear en les
negociacions sobre Alstom
Al final no seran els alemanys de Siemens ni els japonesos de
Mitsubishi, sinó els nord-americans de General Electric (GE) els escollits pel
Govern francès per provar de salvar al grup Alstom (...) Però la solució
definitiva tindrà molt poc a veure amb la imaginada inicialment pels presidents
d’Alstom (...). No hi haurà venda, sinó una aliança al 50% entre els dos grups,
i l’Estat francès s’erigirà amb el 20% del capital, en el nou accionista de
referència d’Alstom. (...)
El projecte inicial de General Electric era quedar-se amb tota la
divisió d’energia d’Alstom –el 70% de la seva xifra de negocis- per 12.350
milions d’euros. Però l’activisme del Govern francès, que es va dotar
precipitadament el passat mes de maig
–via decret- d’un drte de veto per a tota operació que afecti el sector
estratègic de l’energia i el transport, i va encoratjar la presentació d’una
oferta alternativa pel tandem Siemens-Mitsubishi, va canviar de dalt a baix
l’escenari.
Pressionat pels seus competidors, que van oferir una aliança
industrial –opció que el Govern preferia a la venda i el desmantellament d’Alstom-,
GE va acabar girant dijous i va proposar també una associació empresarial. Amb
aquesta oferta sobre la taula, el Govern francès va decidir apostar per l’opció
General Electric, que ha estat sempre la més compatible des del punt de vista
industrial, i va plantejar (...) les seves condicions per a l’operació.
(...) l’Estat es convertirà amb el 20% del capital, en el nou
accionista de referència d’Alstom (...) i en qualitat de tal ofereix a GE una aliança
industrial. Aquesta consistiria a crear tres societats, participades al 50%, en
els àmbits de les turbines de vapor i l’energia nuclear, la xarxa de
transmissió d’energia i les energies renovables.
(...) Així, GE s’haurà de comprometre a concedir a l’estat francès un
dret de veto en el tema de l’energia nuclear -on totes les patents quedaran a
mans franceses-, a garantir les plantilles actuals i crear a més 1,000 llocs de
treball nets suplementaris (...) i a mantenir la seu social de totes aquestes
empreses, particularment les direccions generals i d’investigació a França.
General Electric i Alstom hauran de prendre ara una decisió.
Lluís Uría, El Govern francès
ofereix a GE una aliança a Alstom, La vanguardia 21-06-2014.
Aquest
article contrasta amb l’anterior: ara l’Estat francès pot imposar el seu parer
i dret de veto a Alstom i a la poderosa General Electric
dels EUA. En canvi ha de negociar amb EDF.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada