Absolt un frau monumental de petroli*

Vuit anys d’instrucció i un mes de judici –celebrat el mes de gener passat– han acabat absolutament evaporats.

El programa Petroli per Aliments va ser instaurat per decisió de l’ONU el 1995 per alleujar la situació de la població iraquiana, que patia directament les conseqüències de l’embargament internacional decretat contra el règim de Saddam Hussein per la invasió de Kuwait el 1990. El programa permetia Bagdad, sota supervisió de les Nacions Unides, vendre una part de la seva producció petrolífera amb l’objectiu d’adquirir aliments i medicaments. Tanmateix, el règim va muntar de seguida un sistema paral·lel per captar comissions fraudulentes.

Descobert pels Estats Units després de la guerra del 2003 –en la qual Saddam Hussein va ser enderrocat-, la dimensió del frau va ser avaluada posteriorment per l’ONU, en un informe oficial, entre 10.000 i 40.000 milions de dòlars (de 7.800 a 31.000 milions d’euros). Unes 2.200 societats d’una seixantena de països haurien estat involucrades.

El règim iraquià, d’una banda, exigia als compradors del seu petroli un sobrepreu en negre, i als venedors de subministraments, el pagament de comissions il·legals, que a través de circuits opacs acabaven arribant a Bagdad. D’altra banda, Saddam Hussein adjudicava partides de petroli a personalitats amigues –que després les revenien a tercers– en teòric pagament a les seves gestions a favor de l’aixecament de l’embargament.

Un total de 19 personalitats franceses i una persona jurídica –la petroliera Total– es van asseure el mes de gener passat al banc dels acusats, imputats per haver participat presumptament i a diversos nivells en el frau. A més de Charles Pasqua i Christophe de Margerie (actual president de Total i responsable en aquella època de l’Orient Mitjà en la branca d’explotació-producció) estaven entre d’altres Jean-Bernard Mérimée, exambaixador de França davant les Nacions Unides i exconseller especial del llavors secretari general de l’ONU, Kofi Annan; Bernard Guillet, ex-conseller diplomàtic de Charles Pasqua, i Serge Boidevaix, ex-secretari

general del Quai d’Orsay. Els dos últims havien admès haver rebut desenes de milions de barrils de petroli.

La sentència del Tribunal Correccional de París, que va causar ahir una gran sorpresa en mitjans jurídics –ja que tira per terra tota la feina feta pels jutges d’instrucció, i desautoritza en gran manera el requeriment de la fiscalia, que sol·licitava multes per a bona part dels implicats–, considera

que en cap dels casos no han pogut provar-se els delictes que s’imputaven als acusats. Ni el tràfic d’influències –ja que no s’ha pogut establir que els acusats exercissin efectivament cap influència–, ni la corrupció, ja que tampoc no s’ha pogut demostrar que el pagament de comissions, pagades a l’Estat iraquià, suposés l’enriquiment d’un agent públic estranger.

Lluís Uría, Absolució sorpresa en el cas Petroli per Aliments, La Vanguardia 9-07-2013.

Unes 2.200 societats d’una seixantena de països i entre 7.800 milions i 31.000 milions no poden ser controlats per l’ONU, ni castigats per un Tribunal de París. Una mostra del poder del petroli.