I arribem a la crisi d’Ucraïna. (...) Ara es
posa en evidència la dependència energètica dels països del centre i de l’est
d’Europa. És certa que al senyor Putin no li interessa tancar el
subministrament a la UE –un mercat que representa el 60% del total de vendes
del seu gas-. Però, d’entrada, ens té agafats. I està condicionant la lògica i
enraonada solució d’un problema que, un cop més, han de venir a resoldre des de
Washington.
La manca d’una política energètica europea
és un fet extremadament perillós. En tant que no es trobin fonts realment
potents d’energia alternativa, ser dependent de tercers és un element de risc
important –i encara ho serà més-. L’energia és un valor a l’alça i els països
entraran en conflictes seriosos per aquest fet –Ucraïna n’és el paradigma,
ara-. I Europa no sap cap on va. Uns han decidit dir ‘no’ a l’energia nuclear.
Altres hi diuen ‘sí’. Aquí s’ha dir ‘no’ al ‘fracking’ amb una lleugeresa
sorprenentment infantil. En general tot avança segons l’actitud populista que
caracteritza els polítics dels darrers anys. El resultat final, però, és que no
podem ser prou independents sense entrar en conflicte amb Rússia, ni tampoc amb
l’Alger.
(...) Cap estat vol cedir per crear un
autèntic mercat únic europeu de l’energia –les energètiques ‘nacionals’
constitueixen una magnífica jubilació per a determinats polítics-. (...)
mantenim debats guiats per la ideologia localista, en lloc de regular la
globalitat i els interessos. No tenim un mercat únic de l’energia. I això, ara
ho veiem, constitueix una tràgica feblesa.
Xavier Roig, Per una UE
independent, Ara 7-03-2014.
(...) el 2010 dotze països del centre i
sud-est d’Europa tenien una dependència del gas rus superior al 80% del seu
consum (...) i setze rebien més del 80% de les seves importacions des de Rússia
(...)
(...) el 2012, prop del 57% de les
exportacions de gas natural de Rússia es dirigien a països d’Europa Occidental
(...) mentre que un 24% es dirigia a Europa Oriental i un 19% a Turquia.
En el marc de tot aquest entramat, Ucraïna
constitueix, per la seva posició geogràfica, un important país de trànsit per
al gas natural que des de Rússia flueix (...).
Així no resulta sorprenent que l’actual escalada
de tensió entre Rússi i Ucraïna hagi activat les alarmes de bona part de les
cancelleries europees, a Brussel·les i als mercats financers. (...)
De fet, per reduir el risc de l’excessiva
concentració d’infraestructures de transport de gas en territori ucraïnès, tant
Rússia com alguns del seus principals socis comercials han anat posant en
pràctica els últims anys un sistemàtic i complex pla de construcció de rutes
alternatives.
Gasoductes amb origen Rússia i destí la UE:
En servei
|
Denominat
|
Recorregut-Destí
|
1999
|
Yamal-Europe
|
Bielorrússia
|
2003
|
Blie Stream
|
Mar Negre-Turquia
|
2011
|
North Stream
|
Mar Bàltic-Alemanya
|
2018?
|
South Stream
|
Mar Negre-Bulgària
|
(...) Rússia no està, en principi,
interessada que els disputes comercials o d’una altra mena interfereixin en el comerç de gas. No en va (...) les
vendes de gas van representar el 2009 el 14% del total de les exportacions
russes, que aquell any (...) va assolir un valor de 303.000 milions de dòlars.
L’economia russa depèn en gran manera de les
exportacions de petroli i gas.
Importància de les exportacions de combustibles respecte al
toral de les exportacions de Rússia
Combustible
|
% del total de les
exportacions
|
Petroli cru
|
33
|
Derivats del petroli
|
17
|
Gas natural
|
14
|
Carbó
|
3
|
(...) els beneficis derivats de les vendes
dels hidrocarburs representen gairebé la meitat
del pressupost de la
Federació Russa. Pel que fa a l’impacte del
sector del petroli i del gas en el PIB de Rússia (...) el 2010 es va situar a
l’entorn del 21% (...).
Mariano Marzo, El gas torna a escena, La Vanguardia
6-03-2014.
El director executiu de Gazprom, Aleksei
Miller, té dret a exigir als seus clients que paguin la factura. (...) Miller
va dir ahir a Moscou que Ucraïna s’arrisca a una disputa semblant a la del
2009, quan un desacord comercial amb Rússia va provocar talls de
subministrament a diversos països de la UE.
Miller va subratllar que Ucraïna no paga. El
deute acumulat de l’estatal Naftogaz va assolir els 1.300 milions d’euros ahir,
dia en què havia de satisfer el pagament corresponent al febrer (320 milions)
(...).
“No podem subministrar gas de franc”, va dir
MIller (...).
L’amenaça és només per a Ucraïna. Europa
depèn en un 30% del gas rus, i la meitat d’aquests subministraments arriben per
gasoductes eucraïnesos. Però crisis anteriors han demostrat que, arribat el
cas, Rússia podria utilitzar rutes alternatives, a través de Bielorússia o pel
Nord Stream, el gasoducte sota el mar Bàltic.
(...) Ucraïna té prou reserves de gas perquè
no l’afecti seriosament un eventual tall del subministrament.
G. Aragonés / M. Bassets, Rússia pressiona amb gas, La
Vanguardia 8-03-2014.
Si Rússia utilitza el gas natural com a arma
per festejar i intimidar els seus veïns europeus, per què els Estats Units no
poden fer el mateix? La pressió perquè l’Administració Obama acceleri
l’autorització per exportat gas natural augmenta. Ara els EUA no exporten gas
natural. Fins fa uns anys hauria estat inimaginable. El 2007 el president
George W. Bush estudiava importar-ne de Rússia. Però el boom del ‘fracking’
(...) ha portat els EUA a superar Rússia com a productors de gas natural. El
‘fracking’ no només facilita la independència energètica dels Estats Units sinó
que els permet exportar. La possible independència energètica –el ‘fracking’
també s’utilitza per extreure petroli- i la capacitat per exportar tenen
repercussions geoestratègiques. Un article publicat el 2012 (...) ja advertia
que exportar gas a Europa reduiria la dependència de Rússia i “permetria que
prosperés del tot la visió d’una Europa central i oriental de debò independent
i culturalment viable”. La idea és que, sense el gas, Putin perdia capacitat de
pressió amb els seus veïns i amb països com Alemanya. Un article a ‘The Wall
Street Jornal’ (...) va instar ahir l’Administració Obama a respondre “a
l’agressió del senyor Putin” amb l’aixecament de la “prohibició de facto” de
les exportacions de gas. La solució no és immediata. No està previst que les
terminals per exportar gas natural comenci a funcionar fins a finals de l’any
que ve.
Els EUA volen exportar gas natural per frenar Putin, La
Vanguardia 8-03-2014.
En una economia amb un lliure comerç globalitzat l’energia
ocupa un lloc molt especial. És una poderosa arma de convenciment i està
subjecte a prohibicions de facto, o
explícites. Ara es tracte del gas del fracking,
fa anys, la URSS no podia importar els compressors necessaris pels seus
gasoductes per prohibició dels EUA.
Sembla que no considerem les conseqüències de dependre del
gas de Rússia o del petroli d’Iraq mentre tot va bé, i que en moments de crisi
estiguem disposats a prendre costoses actuacions per tal d’evitar problemes de
subministrament. Tot i que algunes faules ja ens havien previngut d’aquest
tipus de dependències no n’hem fet gaire cas, tot i que nombroses entitats han
estat proposant fa anys recórrer als recursos energètics disponibles en el
nostre entorn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada