Nova remodelació del sector energètic*

Probablement mai abans s’havia vist res igual des que l’ara liberal Josep Piqué, en la seva qualitat de ministre d’Indústria i Energia, donés a les grans companyies del sector 1,3 bilions de pessetes –prop de 7.500 milions d’euros- el 1999 en concepte dels anomenats costos de transició a la competència. Avui, com llavors, els nervis estan a flor de pell i es palpa en l’ambient que arriba l’hora decisiva per determinar l’esdevenir del sector.

El Govern està a punt de realitzar la tercera –i pretén que definitiva- reforma energètica en el tot just un any i mig que ha transcorregut de legislatura amb el doble objectiu d’eliminar el dèficit de tarifa i aconseguir un marc estable tant per a les empreses com per als usuaris. (...) I és que els dos decrets llei de finals del 2012 i principis del 2013 no han aconseguit posar a ratlla el dèficit tarifari.

El dèficit de tarifa –que mesura la presumpta diferència entre el que costa produir l’energia i el que es paga amb ella en aquest mercat regulat- és una xifra controvertida. (...)

Les grans empreses tradicionals culpen del desfasament a les primes de les renovables, que qualifiquen de “subvenció, despropòsit, malbaratament “. Endesa, Iberdrola, Gas Natural i les altres han vist les orelles al llop. La filial d’Enel [Endesa] (...) se sent discriminada per la penalització als costos extrapeninsulars, que sostenien el seu negoci a les illes [fins ara subvencionat i contribuint al dèficit de tarifa]. Endesa ha calculat que les reformes del Govern ja li suposaran una retallada en el benefici de 1.300 milions a l’any. I provaran d’evitar que n’hi hagi més. A Iberdrola, on l’impacte ha estat d’uns 100 milions d’euros, ressalten que les mesures adoptades “suposen un primer avanç cap a la definició d’un sistema de remuneració que proporcioni una rendibilitat similar a  totes les activitats regulades” [malgrat que no proporcionen els mateixos costos ara externalitzats, ni efectes sobre l’ocupació o la tecnologia local].

Les empreses de les renovables, òbviament, no hi estan d’acord i reclamen seguretat jurídica i respecte per als inversors i els milers de llocs de  treball del sector. Manuel Sánchez Ortega, conseller delegat d’Abengoa, calcula que les retallades en les primes implicaran unes pèrdues per al sector de les energies verdes d’uns 5.000 milions d’euros. (...)

(...) Només en la branca [de la fotovoltaica], la inversió històrica acumulada puja a uns 25.000 milions, dels quals el 80% va sortir de l’endeutament bancari. “Si això no s’arregla o si hi ha més retallades, les fallides seran massives” (...).

“El problema és impossible de resoldre”, comenten fonts del sector. “La potència instal·lada s’ha triplicat en els últims 15 anys, es van prometre primes molt altes i les tarifes són de les més elevades d’Europa; ara es vol eliminar el dèficit de tarifa, mantenir el sector a la superfície i que no es dispari el rebut de la llum. No es pot quadrar el cercle”, conclouen les mateixes fonts.

Així les coses, la conclusió resulta evident. Igual com ha passat amb l’economia espanyola, amb el sistema financer, amb la construcció o l’immobiliari, la festa s’ha acabat també per als reis del kilowatt. La factura serà desmesurada. Ara només queda conèixer com es reparteix. El que és segur és que tots tindran la seva part. I que la dels consumidors no serà la menor.

Lalo Agustina, L’electrodèficit de mai acabar, La Vanguardia28-04-2013.