La visió que molts ciutadans tenen sobre la
disponibilitat i gestió de les matèries primeres resulta naïf. En general,
creuen, per posar-los un exemple, que quan s’esgoten els dipòsits de mineral de
ferro d’alt grau, la indústria utilitza progressivament mineral de grau més
baix; aquest conté menys ferro per tona, però és molt més abundant, de manera
que la millora de la tecnologia per extreure el ferro acabarà per dissipar
qualsevol ombra de carestia. Sobre aquesta premissa, els més optimistes
acostumen a concloure que el
subministrament de ferro mai no es veurà compromès, ja que la innovació
tecnològica permetrà aprofitar una quantitat creixent de mineral de grau cada
vegada menor, arribant, fins i tot si això fos pre3cís, fins extreure les sals
de ferro dissoltes al mar.
Afortunadament, encara queden persones
assenyades que adverteixen que l’única via que la indústria té per explotar més
i més mineral de baix grau és utilitzant cada vegada més energia per tona de
ferro produïda. I la mateixa regla s’aplica a tots els àmbits: com menor sigui
la concentració d’un recurs en la seva forma natural, més alta serà l’energia a
utilitzar per extreure’l i convertir-lo em matèria primera útil.
El problema és que quan apliquem aquest
principi als recursos energètics primaris (carbó, gas, petroli, urani) ens
trobem que inevitablement s’arriba a un punt en el qual l’energia necessària
per extreure’ls i processar-los és més gran que l’energia obtinguda de se ús. A
partir d’aquí, seguir endavant és com pagar dos euros per guanyar-ne un.
Resulta bàsic entendre que per a una
societat industrial els recursos energètics no són un tipus més de matèria
primera. Els recursos energètics primaris constitueixen una categoria a part.
(...)
Un dels errors bàsics del pensament econòmic
predominant és analitzar els recursos energètics com si fossin matèries
primeres similars a qualsevol altra. L’energia segueix el dictat de lleis
pròpies, molt diferents de lles normes que regeixen les activitats econòmiques.
Provar de predir l’economia de l’energia
sense fer atenció a les lleis de la termodinàmica és un absurd.
Mariano Marzo, L’energia al seu pedestal, La Vanguardia 27-02-2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada