El petroli de la Veneçuela de Chávez*

Veneçuela té les reserves de petroli més grans del món i l’estratègia econòmica de Chávez depenia d’utilitzar aquesta riquesa per resoldre els problemes socials del seu país. Els primers anys del seu mandat van estar dominats per la baralla per controlar la companyia petroliera estatal del país, PDVSA. (...)

On va anar a parar la riquesa petroliera? Els programes socials de Chávez van ser els principals beneficiaris. (...) Les dades més confiables suggereixen que va aconseguir reduir la desigualtat; durant el seu govern, el coeficient de Gini de Veneçuela, una escala de 100 punts que mesura la desigualtat d’ingressos, va caure de 50 a 39, la caiguda més gran a Amèrica Llatina. La pobresa es va reduir a la meitat –del 50% a aproximadament el 25% de la població- i l’extrema pobresa va caure en dues terceres parts.

No seria apropiat dir que cada cèntim va estar ben gastat. (...) Malgrat les seves extravagàncies i el seu estil autoritari, les masses l’adoraven. Creien ferventment que ell estava del seu costat (...).

(...) Tanmateix, l’ascens de la Xina, la relativa caiguda dels EUA, la prolongada pujada dels preus de les matèries primeres i el col·lapse financer occidental del 2008 han creat un espai per als experiments polítics i econòmics. Chávez va treure profit d’aquesta oportunitat i ara el chavisme pot demostrar que és un fenomen significatiu molt més enllà de la seva pàtria llatinoamericana.

Robert Skidelsky, A la manera de Chávez, La Vanguardia 28-29/03/2013.