Canvi climàtic, econòmic, demogràfic i autonòmic a Grenlàndia*

El gradual desglaç de les glaceres (...) està posant cada vegada més a l’abast els fina ara inaccessibles recursos naturals. Gas, petroli, or, diamants, ferro i els tan admirats minerals rars, imprescindibles per a diversos sectors de la indústria tecnològica, són algunes de les riqueses que s’amaguen sota aquest vast territori. Un tresor que en la immensa majoria encara està per explotar però que ja comença a alimentar l’esperança en el futur i els somnis d’independència d’aquesta despoblada regió, de població majoritàriament esquimal.

“Encara no tenim grans activitats en marxa, tot i que sí que estan passant coses entre bastidors”, explicava a mitjans de gener el primer ministre grenlandès (...) en al·lusió a les modificacions legislatives que aquesta regió autònoma de Dinamarca realitza per facilitar les coses a les empreses estrangeres que inverteixin a l’illa. (...)

Una d’aquestes reformes és la que el Parlament grenlandès va aprovar a començaments de desembre per permetre la contractació de mà d’obra estrangera barata per executar grans projectes.

Com que Grenlàndia encara forma part de Dinamarca, la posada en marxa de la nova llei haurà de ser ratificada pel Parlament danès. (...) la reforma ha posat sobre la taula un problema gens menyspreable, el de l’escassetat de mà d’obra i, en especial, de mà d’obra qualificada. (...) Grenlàndia té tot just 57.000 habitants.

Només un 30% té estudis superiors o formació professional. (...)

Avui, més de la meitat dels recursos que necessita el Govern grenlandès depèn de l’aportació econòmica anual danesa, la qual cosa fa que una part considerable de la població treballi a l’administració pública. A això s’hi suma l’excessiva dependència del sector pesquer, d’on procedeixen quasi el 90% de les exportacions. Per això, “les noves perspectives que s’obren ara amb el desenvolupament de la indústria minera constitueixen una ocasió per generar més interès pels estudis entre els joves”, assegura Kirkegaard.

Com ell, per primera vegada en molts segles, els greblandesos veuen com a una possibilitat realista el desenvolupament econòmic que necessiten per independitzar-se completament de Dinamarca.

Després de 250 anys de dominació colonial, Grenlàndia va fer el primer pas cap a l’autonomia el 1979, però van haver de passar 30 anys més per a l’aprovació d’un nou estatut autonòmic que va ampliar-ne al màxim les competències i va reconeixe’n el dret a l’autodeterminació.

Gloria Moreno, El desglaç fa somiar Grenlàndia, La Vanguardia 3-02-2013.