Dick Cheney, exvicepresident dels EUA,
assegurava el 2002 en una conferència a l’American Petroleum Institute que la
qüestió de l’energia no pertanyia al món de les empreses, sinó que es tractava
d’una qüestió d’estat. I això es va fer evident ahir. La idea que hi ha un
mercat global en el qual es fixen els preus del petroli però que qui pugui
pagar tindrà petroli, no és correcte. Cap estat que tingui reserves de petroli
acceptarà que els seus ciutadans no el puguin pagar. La qüestió és que encara
que augmenti la producció, la part de venda disponible per a l’exterior serà
més petita, perquè l’autoconsum en els països que disposin d’aquestes reserves
serà cada vegada més gran. I aquesta ha estat la motivació d’Argentina, que amb
nous jaciments no ha volgut cedir, pensant en el futur.
Marcel Coderch, YPF: raons d’estat, Ara 17-04-2012.
(...) Cristina Fernàndez va relacionar la
baixada de la producció de la petroliera amb l necessitat d’importar energia.
L’empresa sempre ha estat vista com la garantia del subministrament energètic a
l’Argentina. Néstor Kirchner (...) va forçar l’entrada de l’argentí Grupo
Petersen en l’accionariat, que va comprar un 25% de els accions i va situar
Sebastian Eskenazi en la direcció del’empresa. (...)
La caiguda de la producció i sobretot el
costós dèficit energètic que l’Argentina va viure l’any passat per primera
vegada han estat el detonant de l’expropiació. (...)
Amb l’expropiació d’YPF, Repsol perd una
filial que li havia arribat a proporcioanr la meitat del sus beneficis totals.
Actualment representava el 50% de la seva producció i el 40% de les seves
reserves.
L’organisme encarregat de fixar el preu
d’una expropiació és el Tribunal de Taxació de la Nació i el preu de mercat de
les accions d’YPF serà clau per decidri-lo. El preu, però, és ara la meitat del
que tenia a principis de gener. La causa, principalment, els diversos anuncis
de retirada de llicències per explotar jaciments petrolífers. Amb aquests
anuncia, els governadors de les províncies van reduir considerablement el preu
que l’Argentina haurà de pagar a Repsol.
(...) el paquet del 51% de les accions
expropiades serà partit en dues parts gairebé iguals. Un 51% /un 26,01% del
total) estarà en mans de l’estat central i un 49% (un 24,99% del total) estarà
en mans de les províncies productores de petroli. Aquesta partició, però,
inclou un contracte que obliga les províncies a votar sempre en el mateix
sentit que la part majoritària, és a dir, de l’estat central. D’aquesta manera el
govern es garanteix el control de la petroliera.
Vicenç Moliné, Kirchner vol recuperar l’autoabastament
i mira cap al Brasil, Ara 17-04-2012.
Temes relacionats: Més
explicacions sobre YPF-Repsol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada