Més explicacions sobre YPF-Repsol

(...) la nacionalització [de Repsol] té menys a veure amb les necessitats energètiques del poble i més amb la incompetència i la corrupció de Cristina Fernández de Kirchner i de l’entorn del seu fill Máximo.

La història comença els anys noranta: YPF era una empresa mal gestionada (...) amb pèrdues milionàries no assumibles per l’Estat. Va ser llavors quan Repsol, dirigida per Alfonso Cortina, va adquirir la majoria de les accions d’YPF. Era el 1999. Molts (...) hi veien una “recolonització econòmica”. (...) Repsol va pagar (...) el preu que li demanava el govern (...): 15.000 milions de dòlars. A més (...) Repsol ha invertit un total de 20.000 milions entre 1999 i 2012.

[Entre (...) el 1999 i el 2011, la filial argentina va invertir 6.737 milionss, mentre que va obtenir uns beneficis nets de 12.574 milions, dels quals va repartir 10.132 milions en dividents als accionistes. És a dir, segons la presidenta argentina, Repsol ha invertit e les últims 12 anys la meitat 'dels guanys que s’ha endut.(T. Garganté / V. Moliné, L'Argentina expropia YPF, Ara 17-04-2012)]

(...) el president Néstor Kirchner va demanar a Repsol que un grup argentí entrés a formar part de la companyia. Es tractava del grup Petersen, de la família Eskenazi, de Santa Cruz, regió que ‘casualment’ havia presidit Kirchner abans de ser president d’Argentina. Brufau va acceptar perquè sabia que sempre és bo tenir inversors locals amb connexions polítiques. Però hi havia un petit problema: els Eskenazi (...) no tenien prou diners (...) per comprar el 25% de (...) Repsol YPF.

Com va aconseguir Kirchner que els seus amics s’apoderessin del 25% de Repsol YPF? Doncs obligant a la petroliera a deixar-los els diners. I com se suposa que els Eskenazi tornarien aquesta quantitat? Aquí hi ha la clau: obligant Repsol  distribuir en forma de dividents el 90% dels seus beneficis (...) perquè els Eskenazi poguessin agafar aquests diners i tornar el crèdit que Repsol havia estat obligada a concedir-los. (...) I ara ve la senyora Kirchner (...) i critica Repsol per... dedicar massa diners a dividents!.

(...) l’expropiació del 51% d’YPF (...) provindrà íntegrament de la part de Repsol, que d’aquesta manera passarà de tenir el 57% de la companyia a tenir-ne el 6%. El 25% [d’Eskenazi] (...) queda intacte. I el 17% en propietat de fons d’inversió nord-americans també queda intacte. Al cap i a la fi, Vaca Muerta requerirà una inversió que l’Argentina no té i que Exxon farà amb molt de gust.

Xavier Sala i Martín, Repsol és només el principi, La Vanguardia 23-04-2012.