Txernòbil: una catàstrofe matemàticament impossible

Quan les matemàtiques fallen, o quan l’estadística és l’art de dir mentides:

La catàstrofe [de Txernòbil] posava de manifest la fal·làcia de la impossibilitat d’un accident amb fusió del nucli del reactor, i complementava la denúncia històrica sobre l’energia nuclear: el problema dels residus. (…)

Després de 25 anys de Txernòbil, després d’una campanya de 8 anys de durada per fer-nos creure que l’energia nuclear era una necessitat incòmoda però segura, tot just quan els governs intentaven abordar el problema dels residus, esdevé Fukushima, un Txernòbil a “càmera lenta”. Res tornarà a ser el mateix.

(…) Si el que era gairebé matemàticament impossible succeeix, com ha passat a Fukushima, ¿de què serviran les hipotètiques fronteres de les zones d’exclusió i d’evacuació? (…) Si algú encara tenia confiança en les nuclears, ¿què restarà desprès de Fukushima?

Fina Soler i Milà, Después de Fukushima, el 3 de vuit 21-04-2011.