Existeix un grup d’ajuntaments privilegiats que no han aplicat retallades, apujat imposts, suprimit inversions ni serveis. Encara que no viuen fora de les penúries econòmiques generals, els municipis que van basar la seva economia en nuclears, parcs eòlics o indústries petroquímiques estan esquivant molt millor les fuetades de la crisi. Fins i tot el que durant anys es va veure com una hipoteca de futur, com ara abocadors, incineradores o presons, s’ha acabat per convertir en una taula de salvació.
(...) Alguns del casos més significatius es troben a les comarques de Tarragona i de l’Ebre, que van patir com un greuge històric la concentració de la producció energètica del país.
E. Giralt / O. Margalef / L. Benvenuty, Molèsties rendibles, La Vanguardia 8-11-2011.
La taula mostra els exemples inclosos en l’article. Són molt diversos i amb impactes i durades molt diferents, alguns d’ells molt qüestionables. Fa pocs anys els exemples haurien contingut els municipis turístics i amb bombolla immobiliària. Arreu del món està ple de municipis –petits i grans- que van ser molt pròspers i ara són decadents o buits. Uns eren miners, altres amb indústries obsoletes, altres nuclears (Txernòbil, Fukushima...).
Amb totes aquestes experiències sembla que continuem amb el capitalisme de casino enlloc d’aplicar una economia de sostenibilitat. I no serà per manca d’exemples.
Municipi | Instal·lacions |
Sant Adrià de Besòs | Tèrmica de les tres xemeneies, incineradora |
Flix | Indústria química, nova planta de biomassa |
La Canonja | Polígon petroquímic sud de Tarragona |
Vilalba dels Arcs | Tres parcs eòlics amb 33 aerogeneradors en total |
Ascó | Central nuclear amb dos reactors |
La Torre de Capdella | Central hidroelèctrica |
Bescanó | MAT |
Capmany | Prostíbul |
Perelada | Casino |
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada