Aliments amb etiqueta de la petjada de CO2

En els últims temps, per raons de sanitat o seguretat, els productes agroalimentaris han vist augmentar les llegendes en les seves etiquetes. (...)

A aquest conjunt de missatges sobre el contingut, la composició, l'origen o el manteniment d'un producte s'afegeix ja-i es generalitzarà a curt termini-la inclusió d'una nova: la petjada de carboni, un indicador que recull la quantitat de gasos causants d'efecte hivernacle que s'emeten en el cicle de vida d'un producte des de la seva producció fins a la seva comercialització.

Responent a la creixent sensibilitat social davant l'escalfament de la Terra, el càlcul i la informació sobre la petjada de carboni constitueixen activitats en les que ja estan implicades les firmes de normalització, els grans grups de distribució alimentària, la Unió Europea i diferents governs.
Per raons comercials o d'imatge, com un compromís amb el medi ambient, són diversos els grans grups de distribució (...) que exigeixen aquest etiquetatge a la indústria agroalimentària. No obstant això, al marge que avui tingui un component d'imatge, la realitat és que la petjada de carboni pot tenir un gran impacte econòmic sobre les indústries i els productors en general. En aquesta línia també es troben multinacionals alimentàries, que exigeixen aquesta dada als seus proveïdors en origen i que decideixen comprar o no determinat producte en funció de si són capaços de proporcionar.

Encara que l'exigència de la seva aplicació generalitzada pot produir a curt termini, avui no gairebé hi ha res fet. És indispensable desenvolupar una nova legislació sobre l'ecoetiquetatge per aconseguir una harmonització de la metodologia utilitzada per al seu càlcul amb dades comparables i evitar així una proliferació de segells diferents que provocaria una major confusió.

(...) dependrà de com es dissenyi aquesta normativa que determinats productes o països tinguin avantatge sobre altres a l'hora de la comercialització. Segons la seva opinió, calcular la petjada de carboni en una empresa no ha de ser un punt d'arribada, sinó de partida, per millorar la seva gestió i eficiència energètica.

A Espanya, des de l'Administració agroalimentària fins al Parlament, s'estan desenvolupant treballs en aquesta direcció, encara que hi ha països, com França, que porten una gran davantera.

A l'hora de mesurar l'impacte mediambiental d'un producte és important definir o decidir abans en aquesta normativa si la petjada de carboni serà l'únic indicador o si també es consideraran altres paràmetres com l'ús d'aigua o d'energies renovables.

En aquest escenari, França tindria avantatges, en usar una energia més eficient, com la nuclear, al marge d'altres riscos. Per a les exportacions espanyoles seria negatiu l'impacte del transport, en ser un país perifèric a Europa amb un domini de la carretera sobre el tren. S'hauria de definir si en les normes sobre l'etiquetatge de la petjada de carboni d'un producte s'hauria de tenir en compte el seu efecte embornal per captar i fixar CO2 i si el seu balanç és positiu.

En l'agricultura, les majors emissions de gasos d'efecte hivernacle corresponen als fertilitzants, que suposen el 40%, sobretot per l'ús dels adobs nitrogenats. El 25% correspon als combustibles. En la ramaderia, la meitat dels gasos emesos són metà produït pels animals.

Vidal Maté, Se acerca la huella de CO₂, El País 2-10-2011.

Són molt poques les empreses agroalimentàries que han calculat la petjada de carboni dels seus productes. (...)

No existeixen dades totalment fiables sobre la petjada de carboni dels productes agraris i agroalimentaris, encara que es manegen algunes xifres mitjanes que poden ser qüestionables.

Petjada de carboni de productes agrícoles
Producte	g/kg o litre
Raïm	0,25
Vi	1.100
Fruiters	20 a 660
Cereals	450
Tomàquet	100 a 400
Alls	1.000
Oli d’oliva	1.500
Vaquí	14.200
Porcí	2.700
Llet de vaca	1.400
Llet d’ovella o cabra	1.340

Font: l’article d’El País

Davant d'aquestes dades negatives sobre emissions, el sector agrari té un gran efecte embornal per assimilar i fixar CO₂ (oliverar, fruiters, vinya, boscos, etc.) (...).

¿Cuánto contamina una uva?, El País 2-10-2011.