Una visió actual del recursos energètics

La russa Lukoil és la petroliera no estatal més important del món quant a reserves d'hidrocarburs de referència: 17.000 milions de barrils declarats. Té l'any una facturació de més de 100.000 milions de dòlars i uns beneficis que superen els 9.000 milions. Michel Peter, francès i vinculat a la companyia des de fa 15 anys, és responsable de l'àrea de negocis a Litasco, divisió amb seu a Suïssa que s'ocupa de comerç internacional de productes de la companyia.

[I què veuen a 10 o 20 anys?] No massa diferències en la indústria. Veiem que hi ha problemes de contaminació i la introducció de biofuels és una clau en el mercat. Una altra clau serà l'Est. Xina o Índia, que consumeixen més i més petroli, i que estan construint refineries i usaran molt cru. (...)

[El sector del petroli és volàtil. Com gestionen aquest risc?] Fem servir cobertures financeres per al 100% de la producció, així que si puja o baixa el preu, per a Litasco no canvia. És una estratègia que seguim des del principi i protegeix els marges.

(...) Quan Lenin va prendre el poder després de la Revolució d'Octubre, una de les primeres coses que va fer va ser establir un potent sector petrolier. L'energia en general, no només el petroli, és bàsica per aconseguir una economia de treball potent. I hi ha una font d'energia bastant barata i que es pot trobar de manera ràpida: el petroli. No pots substituir-la en dos dies. (...) La pregunta real no crec que sigui petroli o nuclear, sí o no. La pregunta important és: amb què ho substituïm? Què hi ha disponible?

(...) Per tant el dubte real que ens hem de fer és: Què és net, barat, accessible i que estigui disponible en quantitat ara? Aquest és el gran repte.

Aquesta és una pregunta trampa. El que ara hi ha en el mercat majoritari no és net ni disponible en gran quantitat ara. La qüestió de si és barat i accessible, s’ha de fer en referència de per a qui, per a les grans companyies o per als individus? Barat per haver externalitzat molts costos?

Amb el plantejament convencional que fa l’autor, es tendeix a bloquejar les fonts renovables. Les renovables actualment són barates (els costos són d’inversió, no de combustible), accessibles (arreu hi ha sol, o vent, o aigua, o biomassa o calor del subsòl) i disponibles en quantitat (qualsevol de les renovables pot prporcionar més energia que la que consumim).

[Lukoil té un acord amb Siemens per desenvolupar energies renovables. Per què, si tenen tants dubtes?] Avui dia tota companyia energètica ha de buscar altres fonts d'energia. Perquè si deixes passar aquest tren, i et quedes a l'estació, després per agafar-lo hauràs de córrer el doble que la resta. Per això totes les grans companyies investiguen en altres fonts.

[Queda poc petroli?] Podria escriure un llibre per contestar aquesta pregunta. Depèn de la informació que maneguis. L'essencial no és si queda petroli, sinó que molt del petroli que era fàcil de localitzar ja ha estat trobat. El difícil són els bilions i bilions de tones que queden en llocs on és difícil d'extreure i el cost que té.

[Serà capaç la indústria?] Tècnicament sí. Però caldrà veure a quant s'ha de vendre perquè sigui rendible. I a més hi una altra qüestió: si 9.000 milions de persones consumeixen petroli al mateix ritme que als Estats Units, el problema no serà energètic, serà simplement respirar. Aquesta és la realitat (...).Els dic que per això els joves han de treballar dur per trobar una solució en el futur.

[I les empreses com la seva no són responsables?] Per descomptat. És pel que les companyies tenim projectes de recerca i col·laboracions amb universitats.

Cristina Delgado, entrevista a Michel Peter, “Si el mundo consume crudo como EEUU, respirar será un problema”, El País 17-07-2011.