Pròrroga de Garoña per 4 anys

Ahir l’Audiència Nacional va avalar la legalitat de l’ordre del Ministeri d’Indústria que va autoritzar una pròrroga de quatre anys a la central nuclear de Santa María de Garoña (Burgos) i el tancament el 6 de juliol del 2013. L’Audiència va rebutjar els recursos que demanaven una pròrroga més llarga per a la central, que van sol·licitar els propietaris, i el tancament immediat, com volien els ecologistes. La decisió ratifica que el Govern té plena potestat per decidir sobre el tancament de les centrals nuclears per motius de política energètica, al marge que el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) pugui considerar que una central està capacitada per continuar operant a partir de motius tècnics o de seguretat.

L’Audiència rebutja els arguments de l’empresa propietària de la central, Nuclenor, que havia demanat una pròrroga de 10 anys, fins a l’any 2019, i ser indemnitzada pel tancament. La decisió nega que hi hagi “un dret indefinit i temporalment il·limitat a continuar explotant” les instal·lacions, de manera que tampoc no hi ha d’haver una indemnització per lucre cessant.

L’empresa propietària argumentava que l’Executiu no pot tancar una central si el CSN estima que reuneix els requisits sobre seguretat. Però l’Audiència contesta que aquests requisits són “de mínims” i no impedeixen que el Govern tingui en compte altres criteris addicionals, com les opcions de què disposa en matèria energètica. En aquest sentit, considera lícit que l’opció de “política energètica del Govern, que es basa en el foment de les energies renovables”, pugui tenir més pes. El tancament previst “és congruent” amb les decisions de l’Executiu, que l’any 2005 va aprovar el Pla d’Energies Renovables 2005-2010, mentre que la directiva europea estableix l’objectiu d’aconseguir que un 20% de l’energia final procedeixi de fonts renovables.

La sala contenciosa estima que el Govern està legitimat per prendre aquesta decisió, ja que és competència seva fixar l’orientació política, utilitzar la planificació i triar l’estratègia energètica “d’acord amb les diverses opcions de govern constitucionalment possibles”. El titular de la central nuclear, d’altra banda, ha de saber que, per la naturalesa de les condicions de l’explotació, “sempre està exposat” al fet que la renovació se li denegui.

L’Audiència també rebutja els recursos dels grups ecologistes i la CGT, que demanaven un tancament immediat de Garoña. I estima que tampoc no es necessiten més estudis i permisos ambientals, ja que no “es tracta de crear una instal·lació nova, sinó de continuar l’activitat d’una que ja existeix, sense perjudici que s’hagin de tenir en consideració els informes de les autoritats mediambientals”. (...)

La Junta de Castella i Lleó va anunciar que recorrerà la sentència. La impugnació es podrà basar en el vot particular d’un dels magistrats, que estima que el tràmit d’audiència de la comunitat autònoma afectada no es va complir degudament.

A partir d’aquesta sentència, Greenpeace i Ecologistes en Acció consideren que la decisió atorga potestat al Govern per tancar les centrals nuclears quan expiri l’autorització d’explotació, ja que n’hi hauria prou de no renovar-la. I també demanen que no es renovi el permís d’explotació d’Ascó I, que expira el dia 1 d’octubre. María Teresa Domínguez, presidenta de Fòrum Nuclear, va considerar un “despropòsit” prescindir de Garoña, ja que “no hi ha ni raons tècniques ni econòmiques” que en motivin el tancament el 2013.

J.M. Brunet / A. Cerrillo, L’Audiència avala el tancament de

la central nuclear de Garoña el 2013, La Vanguardia 15-07-2011