Prescindir de les nuclears: uns diuen Sí, altres No*

"Espanya podria perfectament anar a un tancament immediat de les nuclears. El parc elèctric té potència de sobres. El principal inconvenient
és que caldria generar més electricitat amb gas de cicle combinat, amb la qual cosa augmentarien més els gasos hivernacle ", diu Sergio de Otto, analista especialitzat en energia. "Es podria aprovar perfectament un tancament programat de les centrals nuclears sense risc per al subministrament ", sentencia Javier García Breva, president de la Fundació Renovables, que ensenya els números. El sistema elèctric peninsular totalitza 97.447MWy la punta de demanda arriba als 44.122 MW, mentre
que les nuclears només aporten uns 7.200 MW. "Per això, si es paressin aquests 7.200MW, no faltaria energia ", diu García Breva, qui assenyala l'excés de potència elèctrica instal·lada, i destaca la sobredimensió del parc de centrals de gas de cicle combinat (25.000 MW), "que funciona a la meitat del seu potencial ".

(...). "El sistema té prou potencial per prescindir de la energia nuclear. Una altra cosa és que econòmicament puguem permetre'ns aquest luxe ", creu Vélez [president de l’Associació de Productors d’Energies Renovables].

Sebastià Ruscalleda, membre de la Comissió Nacional de la Energia (CNE), ofereix un altre enfocament. "Les nuclears aporten un 8% de la potència del parc elèctric, però suposen el 21% de la generació elèctrica ". (...) Segons la seva opinió, si es prescindís de les nuclears, necessàriament "hauríem augmentar el pes d'altres tecnologies fiables per garantir la potència” (...).

Una hipotètica substitució de l'energia nuclear requeriria, en qualsevol cas, "un tancament programat" de les plantes existents, "Una planificació consensuada social i políticament "i abordar un model energètic "més segur, net i competitiu ", segons García Breva. De Otto opina que les accions d'estalvi i eficiència seran claus per acabar amb el malbaratament, la qual cosa, al costat d'una major penetració de les renovables, permetria prescindir de les nuclears.

José María Vélez diu més que el tancament de les centrals portaria
aparellades costosíssimes indemnitzacions a les empreses
elèctriques pels drets adquirits, mentre que García Breva discrepa en aquest punt. "Les centrals funcionen amb permisos de explotació (renovables), i si no es renoven, no té per què haver indemnització ", sosté.

(...) "Econòmicament, seria una barbaritat substituir la nuclear per les plantes de cicle combinat, ja que el combustible gas és més car que el nuclear ", opina José María Vélez (el MW elèctric produït amb gas costa 40 euros i el nuclear, 5 euros).

En canvi, García Breva sosté que les fonts que cobreixen a la nuclear no serien més cares, ja que es tractaria d'utilitzar energies que ja estan funcionant. I Sergio de Otto opina que "hauria d'incrementar els costos, però assumible pel consumidor ". El cost mitjà delMW (d'uns 40
euros) s'encariria entre 6 i 8 euros, segons algunes estimacions.
La conformació dels preus en el mercat majorista elèctric fa que en les subhastes d'electricitat es pagui el preu de la tecnologia més cara (que
normalment és el gas). Per això, "Ara el consumidor no es beneficia del menor cost de generació de les nuclears, perquè totes les tecnologies són retribuïdes al mateix preu. Els qui realment surten beneficiats són els amos de les centrals ", diu Vélez recordant els anomenats ‘beneficis caiguts del cel’ de les elèctriques.

Mentrestant, a Espanya –a diferència d'Alemanya- el tancament de les nuclears no està en el debat polític. El PSOE va donar esquivar als seus electors. Va prometre, en el seu programa electoral, "un tancament
gradual "de les plantes, però en el seu viratge pronuclear els ha
donat ales: allargar la vida de Garoña quatre anys (fins al 2013), i
ha obert la porta a prolongar el funcionament de les altres més enllà dels 40 anys.

"L'energia nuclear ja es podria substituir ara amb gas natural, ja que les plantes de gas de cicle combinat només van funcionar un terç de les hores possibles ", opina Xavier Sabaté, diputat del PSC al Parlament. "Però la seva substitució no pot venir donada només per una única font. També hem de recolzar-nos en l'estalvi i l'eficiència ", declara."L'energia s'ha de generar amb mètodes segurs, i les centrals nuclears són el mètode més insegur ", afegeix Sabaté, que també creu necessari investigar més en renovables, i fomentar la microgeneració i generació distribuïda. "Cada pla urbanístic ha calibrar quanta energia poden generar els edificis, amb plantes solars o biomassa ...".

Antonio Cerrillo, ¿Podemos prescindir de las nucleares?, La Vanguardia 20-03-2011.

Prescindir de les nuclears: Sí o No?
Qüestió	Personantge	Posició/Declaració
Tancament de les centrals	Sergio de Otto	Espanya podria perfectament anar a un tancament immediat de les nuclears
	Javier García Breva	Es podria aprovar perfectament un tancament programat de les centrals nuclears sense risc per al subministrament.
	Xavier Sabaté	L'energia nuclear ja es podria substituir ara amb gas natural, ja que les plantes de gas de cicle combinat només van funcionar un terç de les hores possibles.
Potència del parc elèctric	Sergio de Otto	El parc elèctric té potència de sobres.
	Javier García Breva	El sistema elèctric peninsular totalitza 97.447MWy la punta de demanda arriba als 44.122 MW, mentre que les nuclears només aporten uns 7.200 MW. "Per això, si es paressin aquests 7.200MW, no faltaria energia.
	Sebastià Ruscalleda	El sistema té prou potencial per prescindir de la energia nuclear. Les nuclears aporten un 8% de la potència del parc elèctric, però suposen el 21% de la generació elèctrica. No hi ha tant matalàs o reserva de subministrament com el que suggereixen les xifres (97.447 MW de potència total, i una demanda punta de 44.122 MW). De fet, la potència total és més teòrica, ja que cal descomptar les centrals parades per múltiples raons.
Inconvenients	Sergio de Otto	El principal inconvenient és que caldria generar més electricitat amb gas de cicle combinat, amb la qual cosa augmentarien més els gasos hivernacle. Les accions d'estalvi i eficiència seran claus per acabar amb el malbaratament, la qual cosa, al costat d'una major penetració de les renovables, permetria prescindir de les nuclears.
	José María Vélez	Una altra cosa és que econòmicament puguem permetre’ns aquest luxe [de prescindir-ne].
Com fer-ho	Sebastià Ruscalleda	Si es prescindís de les nuclears, necessàriament hauríem augmentar el pes d'altres tecnologies fiables per garantir la potència.
	Javier García Breva	Una hipotètica substitució de l'energia nuclear requeriria, en qualsevol cas, un tancament programat de les plantes existents, una planificació consensuada social i políticament "i abordar un model energètic més segur, net i competitiu.
	Xavier Sabaté	Però la seva substitució no pot venir donada només per una única font. També hem de recolzar-nos en l'estalvi i l'eficiència.
Costos	José María Vélez	Més que el tancament de les centrals portaria aparellades costosíssimes indemnitzacions a les empreses elèctriques pels drets adquirits. Econòmicament, seria una barbaritat substituir la nuclear per les plantes de cicle combinat, ja que el combustible gas és més car que el nuclear (el MW elèctric produït amb gas costa 40 euros i el nuclear, 5 euros).
	Javier García Breva	Les centrals funcionen amb permisos de explotació (renovables), i si no es renoven, no té per què haver indemnització. Les fonts que cobreixen a la nuclear no serien més cares, ja que es tractaria d'utilitzar energies que ja estan funcionant.
	Jordi Dolader	Si es desmunten les centrals nuclears, altres energies haurien ce cobrir el seu lloc i segur que serien més cares. La pregunta no és, doncs, si podem prescindir de l’energia nuclear, sinó si podem permetre aquest luxe.
	Sergio de Otto	Hauria d'incrementar els costos, però assumible pel consumidor ". El cost mitjà delMW (d'uns 40 euros) s'encariria entre 6 i 8 euros, segons algunes estimacions. La conformació dels preus en el mercat majorista elèctric fa que en les subhastes d'electricitat es pagui el preu de la tecnologia més cara (que normalment és el gas). Per això, "Ara el consumidor no es beneficia del menor cost de generació de les nuclears, perquè totes les tecnologies són retribuïdes al mateix preu. Els qui realment surten beneficiats són els amos de les centrals.
Política	Antonio Cerrillo	Mentrestant, a Espanya –a diferència d'Alemanya- el tancament de les nuclears no està en el debat polític. El PSOE va donar esquivar als seus electors. Va prometre, en el seu programa electoral, "un tancament gradual "de les plantes, però en el seu viratge pronuclear els ha donat ales: allargar la vida de Garoña quatre anys (fins al 2013), i ha obert la porta a prolongar el funcionament de les altres més enllà dels 40 anys.

Càrrec que figura a l’article per a cada un dels personatges
Personatge citat	Càrrec
Sergio de Otto	Analista especialitzat en energia.
Javier García Breva	President de la Fundació Renovables.
Xavier Sabaté	Diputat del PSC al Parlament.
Sebastià Ruscalleda	Membre de la Comissió Nacional d’Energia (CNE).
José María Vélez	President de l’Associació de Productors d’Energies Renovables.
Jordi Dolader	President de la comissió d’energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.
Antonio Cerrillo	Periodista, autor de l’article.

(...) en el 2004, un 74% dels espanyols (això sí, vuit punts
menys que el 2000) considerava "Molt" o "extremadament perilloses"
les centrals nuclears, davant un 0,5% que no apreciava
cap risc en elles. I més recentment, el 2007, els espanyols assenyalaven l'energia nuclear com la més nociva per al medi ambient i la salut.

Carles Castro, El recelo en España viene de lejos, La Vanguardia 20-03-2011.