2.9.11

Finlàndia i França: problemes en la construcció de la nuclear*

La desconfiança social cap a la energia nuclear després de l'accident de Txernòbil (Ucraïna) en 1986 semblava haver condemnat la seva futur a Europa. No obstant això, en els darrers anys ha experimentat un renéixer alimentat per l'alt preu del petroli i el gas, els riscos de la dependència
exterior en el subministrament d'hidrocarburs i la lluita contra el canvi climàtic.
Són algunes de les raons esgrimides per Finlàndia, Suècia i Regne Unit, entre altres, per justificar les seves noves apostes per una energia que cada vegada més països -començant per França, la gran potència atòmica europea- consideren verd i tan útil com les renovables per frenar
les emissions de CO2.
Uns, com Finlàndia, construeixen i autoritzen noves plantes. Altres allarguen la vida de les actuals (...).
El projecte estrella del renéixer nuclear europeu és la planta
d'Olkiluoto, una illa a la costa oest de Finlàndia. Serà la primera
central que s'inauguri a Europa en més de 20 anys i compta amb la tecnologia més avançada en seguretat, el Reactor pressuritzat
Europeu de la multinacional Areva, participada al 90% per l'Estat francès. Però la seva brillantor s'ha anat apagant molt abans que comenci a funcionar.
La construcció de la planta, iniciada el 2005, havia de costar
3.000 milions d'euros, una xifra elevada però justificada pels alts nivells d'exigència en seguretat. No obstant això, els últims càlculs indiquen que el seu preu final serà probablement del doble. Defectes en el disseny i la
construcció han obligat a desfer i refer parts importants del reactor, com la seva base de formigó.
Lluny d'haver entrat en funcionament el 2009 com es va anunciar, no estarà operativa fins mitjans del 2013 (...).
Des del 2007, l'empresa francesa construeix un reactor similar, de tercera generació, en la planta de Flamanville, a prop del canal de la Mànega. També allà el cost i el calendari d'execució comencen a disparar-: es preveu que obri amb dos anys de retard i costi 5.000 milions d'euros, en lloc de 3.300. Tampoc aquí alterarà l'aposta política per la nuclear: França és el país europeu amb més centrals (58) i la seva gran defensor.
Beatriz Navarro, Clima y petróleo avivan el renacer nuclear europeo, La Vanguardia 14-03-2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada