Ascó i Vandellòs dissenyats per aguantar terratrèmols de 8,5

Quan es van construir les nuclears d’Ascó (1984) i Vandellòs II (1987) els enginyers van dissenyar edificis per suportar un terratrèmol de fins a
8,5 en l'escala de Richter. No es va fer de forma casual ni per un excés de zel. El factor de seguretat de la central es va calcular tenint en compte el pitjor terratrèmol registrat a la zona. Aquest fenomen, documentat
en l'Atles Sísmic de Catalunya, encara que poc conegut, es va produir
el 3 d'octubre de 1845, amb l'epicentre a la veïna Tivissa –a deu quilòmetres de Vandellòs II-, i s'estima que va ser de magnitud 4,8. La manca de dades més fiables, ja que en el segle XIX no existien sismògrafs, va fer que els directors del projecte de construcció de Vandellòs II i Ascó I i II elevessin al màxim els nivells de resistència del disseny de seguretat.

"En el disseny vam preveure terratrèmols de 8,5 en l'escala de Richter ", constata Lluís Coll, director adjunt del projecte d’edificació d'Ascó. A Vandellòs II, construïda més tard, es va mantenir el mateix criteri de
seguretat. (...)

Els reactors, així com la resta de les estructures d'una central, inclòs l'edifici de contenció, han d'estar dissenyats per suportar un terratrèmol igual al màxim registrat històricament o al màxim previst. Cap dels sistemes de seguretat, entre els quals hi el de refrigeració i la contenció del nucli del reactor, hauria patir cap dany.

(...) De fet, el moviment de la falla coneguda com Reus-Valls, en l'eix es troba Vandellòs II, podria causar un terratrèmol de fins a 5,5 en l'escala de Richter (...).

(...) El risc de tsunami és més improbable. (...) Vandellòs II es va construir a 23 metres de altitud sobre el nivell del mar per garantir que no hi hauria cap afectació.

Esteve Giralt / Oriol Margalef, El seísmo que asustó a Vandellòs, La Vanguardia 17-03-2011.