Un pla per tancar centrals atòmiques és tan versemblant com el que va permetre que entressin en servei
[a partir de 1902] Marie Curie i la seva filla Irène Joliot-Curie establiren les bases dels fenòmens radioactius naturals (la mare) i induïts artificialment (la filla). Ambdues moriren de leucèmia causada per les radiacions a què es van exposar.(...)
Els Curie i altres científics van tenir molts dubtes ètics sobre el que estaven fent, conscients dels riscos que comportaven. El museu de Marie Curie de Varsòvia mostra una de les cartes que intercanviaren.
Fermi, Einstein, Pauli, Bohr i tants altres fugiren als Estats Units i acabaren participant d'una forma o altra en l'equip de Robert Oppenheimer, físic novaiorquès de família jueva, que posà a punt la primera bomba atòmica. Planck i Hahn restaren a Alemanya, sota sospita. Alguns altres, com Werner Heisenberg, col·laboraren en el fracassat desenvolupament d'un reactor nuclear alemany. La generació elèctrica nuclear s'aconseguí l'any 1951. (...)
La generació elèctrica de 1951 (de 200 kWe) es va produir amb el EBR-I (Experimental Breeder Reactor), que no tenia per finalitat generar electricitat (el que es pot fer amb qualsevol equip que produeixi vapor) sinó mostrar la viabilitat del concepte de reactor 'breeder'.
La primera planta de generació elèctrica als EUA va ser la de Shippingport , inaugurada el 26 de maig de 1958 per Eisenhower. La seva potència era de 60 MWe. El reactor era un 'breeder' que transmutava tori 232 a l’urani 233 que amb la seva fissió proporcionava l’energia.
Era operat per un almirall (Hyman G. Rickover). El reactor va ser creat amb dues finalitats: per proporcionar l’energia als portaavions i per servir com un prototipus per generar electricitat comercial. El reactor va operar fins 1982. L’acondicionament de l’entorn per fer-lo possible per a altres usos va costar 98 milions de dòlars (de 1985).
¿Com veien Bohr i Heisenberg el món i el paper del coneixement tecnocientífic emergent? ¿Com ens posicionem nosaltres davant de la qüestió nuclear? Massa emocions en joc i massa pocs elements de judici, em temo.
Una de les probes d’aquesta afirmació la tenim en les centrals nuclears projectades a Espanya: 40 (7 a Catalunya, 6 al País Basc, 5 a l’Aragó, 4 a Andalusia, Castilla-León i Extremadura, 3 a Castilla-La Mancha, 2 a Galícia i Múrcia, 1 a Navarra, Cantabria i València), amb una potència total de 37.923 MW.
En Josep Pla va proposar construir la central de Vandellós I a l’Escala. La nuclearització de les companyies elèctriques catalanes va comportar la seva absorció per les estatals.
Uns textos per aclarir-ho:
"l’energia nuclear és una potencial bomba de rellotgeria que pot conduir, de la nit al dia, una empresa elèctrica a la fallida" [The Wall Street Journal, 20 novembre 1983]
"Les optimistes expectatives inicials sobre els centrals nuclears han estat erosionades severament per les impossibilitats generalitzades de controlar els costos de construcció, els baixos factors de càrrega, i (com s´ha vist recentment de forma dramàtica en els EUA), l’escalada en els costos d’operació i manteniment.
La CEGB [...] ha estat obligada a reconèixer que [...] la nuclear ja no és més barata que el carbó" [Nuclear Engineering Internacional, gener 1989]
"Sembla ser que s'hagin amagat o distorsionat sistemàticament els fets, esbiaixat els càlculs amb la finalitat de presentar l’energia nuclear sota una llum favorable...
La qüestió va més enllà de la seguritat de l’energia nuclear. La qüestió és l’ús no ètic i l’abús polític de la ciència." [The Bulletin of Atomic Scientists, setembre 1980].
"El suggeriment (...) que a les empreses elèctriques se les hauria d’exigir que proporcionessin part del cost de la recerca pel tancament de les centrals nuclears i el tractament dels residus –estimat en 25.000 milions de francs belgues l’any 2000- [a Bèlgica] ha aixecat considerables protestes de les elèctriques" [Nuclear Engineering International, gener 1989]
Als EUA, les empreses elèctriques no han contractat cap reactor nuclear a partir de 1978. Ho han fet per motius econòmics. Entre 1974 i 1984 van cancel·lar 97 reactors pels mateixos motius.
Una altra proba la tenim en l’argumentari emprat a EUA per introduir l’energia nuclear, del qual en reproduïm només un tast.
"La magnitud de l’invertit en energia atòmica potser sigui més evident quan ens adonem que cada familia, ala EUA, ara és propietària, en promig, d’un valor de 300.000 $ en els negocis d’energia atòmica del govern. Així, cada individu pot correctament comprendre que aquest és el seu negoci: ell, certament, té dret a saber com està relacionat amb la guerra i amb la pau, i igualment és el seu deure entendre com dirigir el negoci intel·ligentment." [Hughes]
Als EUA la Price Anderson Act
Tots aquests temes els podreu trobar força més desenvolupats al llibre 'La Ruta de la Energía' (Anthropos, 1990), del qual en soc co-autor.
La decisió de Merkel no neix de res que no sabéssim abans de Fukushima.
Un famós text per recordar-ho:
"És molt probable que les central electronuclears no tinguin l’oportunitat de provar la seva competitivitat econòmica. Degut a l’interès militar en l’energia nuclear i als controls governamentals que s'en deriven d’això, pot molt ben ser que l’operació de les centrals electronuclears estigui lligada a la producció i processament del combustible nuclear amb finalitats militars, amb el resultat que el cost de la part energètica de la central no representi el seu cost real"
"Dificilment podem escapar a la conclusió que (...) l’electricitat de les plantes alimentades per urani no serà barata (...). Tot i que els cost de l’energia produïda pel nucli sembla ser altament no competitiva, el cert és que es construiran plantes nuclears" [Ayres and Scarlott, Energy Sources-The Wealth of the World, McGraw-Hill, 1952]
És en bona mesura una decisió emocional. Es comprèn, perquè la política, més que res, gestiona emocions. Si la majoria així ho vol, més val així fer-ho. Però ¿vol la majoria el que realment li convé?
En aquest cas, tot comptat i debatut, em sembla que sí. James Lovelock, pare de la teoria Gaia , delícia d'ecologistes, s'ha tornat filonuclear a les seves velleses. Centra l'atenció en el tema de les emissions de CO2. Però hi ha altres qüestions a considerar. ¿Podem viure amb aquesta espasa de Dàmocles sobre el cap, després de Txernòbil i Fukushima? Dels 4.000 gigawatts elèctrics instal·lats al món, només 450 són nuclears, un 11%. A hores d'ara ja n'hi ha 120 d'eòlics (de potència servida més aleatòria, això sí) i les renovables, en conjunt, ja representen el 4,5% del total de la potència elèctrica instal·lada. Un pla per anar prescindint de les centrals nuclears seria tan plausible com el pla que les ha anat posant en servei, doncs. Hauria de ser, però, un pla meditat i econòmicament valorat. Em temo que més aviat respondrà, si arriba, a les emocions del moment, com sempre. Merkel no té el cap estructurat com Curie. En tot cas, una dona sembla que es disposa a clausurar l'era oberta per una altra ara fa un segle just. Notable.
Ramon Folch, De Marie Curie a Angela Merkel, El Períodico 18-05-2011.
"Sembla ser que qualsevol retorn substancial de les comandes d’energia nuclear a la pràctica es produirà només sota la influència de la legislació nacional i dels convenis internacionals per eliminar les emissions de CO2 de les centrals tèrmiques, així com d’incentius fiscals radicals per incentivar a les companyies elèctriques a que comprin centrals intensives de capital però molt econòmiques i respectuoses amb el medi ambient" [Modern Power Systems, octubre 1989]
Actualment al món la potència eòlica és de 197 GW (i no de 120 de l’article) i és el 52% de la nuclear. Les previsions pel 2020 són de 1.500 GW instal·lats. El ritme mitjà d’introducció de la potència nuclear va ser de 5,4 GW/any, mentre que el de l’eòlica ha estat de 6,6 GW/any. L’any 2010 es van instal·lar al món 37,6 GW eòlics.
El 2010 l’energia eòlica va generar 430 Twh, un 2,5% del total elèctric. A Dinamarca l’electricitat eòlica és el 21% del total elèctric, a Alemanya el 9%. L’electricitat nuclear a Alemanya és el 27%, i al món el 14% o 2.628 TWh (el 2009). El 2009, l’electricitat d’origen renovable al món va ser de 3.810 TWh, el 18% del total elèctric.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada