El terratrèmol a Fukushima era pronosticat*

L'any 869, el tsunami Jogan va envair la plana de Sendai, a la regió de Tohoku (Japó), arrasant el poble de Tagajo, que estava situat a quatre quilòmetres de la costa. En aquella època, el pla de Sendai estava poc habitat i el tsunami només va causar 1.000 morts. No obstant això, durant més de cent anys d'observacions sistemàtiques a la regió, iniciades avançat el segle XIX, cap tsunami havia penetrat més de dos quilòmetres terra endins en la costa japonesa i la urbanització de la regió va anar progressant fins a la costa. A finals del segle passat la major part del territori afectat pel tsunami Jogan estava urbanitzada, incloent zones amb instal·lacions nuclears com Fukushima.

Fa pocs anys, en una publicació de 2001, un equip de paleosismòlegs encapçalat per l'investigador japonès Koji Minoura va pronosticar el tsunami que el passat 11 de març va causar la desolació a la plana costanera de Sendai, provocant milers de víctimes i una greu crisi nuclear per l'accident en la central de Fukushima.

L'equip de Minoura es va preguntar en aquell moment si l'excepcional tsunami de l'any 869 havia estat un fenomen únic o era un fenomen recurrent. L'anàlisi dels dipòsits de la plana de Sendai mostra tres episodis sedimentaris de característiques i extensió semblants a les del dipòsit deixat pel tsunami Jogan i anteriors a aquest. Determinada l'edat d'aquests dipòsits, conclouen que aquests grans tsunamis ocorren cada 800-1.100 anys i escriuen "més de 1.100 anys han transcorregut des del tsunami Jogan i, tenint en compte l'interval de recurrència, la possibilitat que un gran tsunami copegi la plana de Sendai és alta. Els nostres càlculs indiquen que un tsunami similar al Jogan inundaria l'actual plana costanera fins a uns 2,5-3 km terra endins ". D'haver-se conegut en el seu moment aquestes dades paleosismicitat, és de suposar que el disseny de Fukushima hauria estat diferent i avui Japó no hauria d'enfrontar a l'accident nuclear causat pel tsunami.

Aquest cas il·lustra la potencialitat de la paleosismologia per predir la possibilitat de grans fenòmens sísmics, no només tsunamis, sinó també grans terratrèmols en terra. La paleosismologia detecta i caracteritza grans sismes a partir del registre geològic que han deixat, el que permet prolongar els catàlegs sísmics més enllà del registre històric. Això és clau en regions de baixa sismicitat, on els intervals de recurrència entre els grans terratrèmols que poden produir les falles són de major durada que el temps cobert pel registre històric, i en el cas de la seguretat nuclear, la normativa exigeix ​​considerar llargs períodes de temps.

Espanya és un territori amb una sismicitat baixa sobre el qual hi ha centrals nuclears. Amb bon criteri el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va promoure investigacions paleosismicitat durant la dècada dels 90. L'equip que llavors jo dirigia va realitzar un estudi paleosismicitat de la falla d’El Camp, ben pròxima a la central nuclear de Vandellòs, cofinançat pel CSN, Enresa i la mateixa central. Aquesta falla, que a penes produeix petits sismes, havia ocasionat almenys tres grans terratrèmols amb trencament de la superfície durant els últims 125.000 anys. Els resultats van ser publicats en una memòria del CSN i en revistes internacionals. Posteriorment, d'acord amb els tècnics del CSN, es va preparar un projecte per estudiar la paleosismicitat de l'entorn proper a la central nuclear de Cofrents, el context geològic la prioritzava per a un estudi d'aquest tipus. Aquest projecte va ser presentat al CSN com a proposta formal d'acord específic entre el CSN, Enresa i la Universitat de Barcelona. El Consell de Seguretat Nuclear no va estimar d'interès el desenvolupament d'aquest acord el juny de 2002.

Des de llavors a Espanya s'han format diversos equips capaços de desenvolupar investigacions paleosismològiques, com va posar de manifest la qualitat de les comunicacions presentades en la primera reunió ibèrica de falles actives i paleosismologia que va tenir lloc a Sigüenza l'octubre passat. Entre els assistents hi havia tècnics del CSN.

Després de l'accident de Fukushima van a revisar les condicions de seguretat de les centrals nuclears europees. ¿S’interessarà ara el Consell de Seguretat Nuclear en conèixer la paleosismicitat dels entorns propers a les centrals nuclears espanyoles?

Pere Santanach, Después de Fukushima: grandes terremotos y seguridad nuclear en España, El País 24-05-2011.