Ocultació d’informació*

OIEA, EUA, i Govern i Tepco

El secretari general de l’OIEA (...) sosté que la situació "és molt greu" .(...) el director de la comissió reguladora de l’energia nuclear a EUA en una compareixença davant del Congrés, va manifestar que els nivells de radiació a Fukushima són tan alts que "poden ser letals en un curt període de temps". Va agregar que els danys en la central són molt més greus del que s'admet a Japó. Les seves declaracions suggereixen (...) que deliberadament o no les autoritats nipones han subestimat l’amenaça al la qual s'ha de fer front. (...)

El reactor número tres és el més perillós. És l’únic dels sis que conté plutoni en el combustible. Es tracte d’una substància molt tòxica per a l’ésser humà, ja que un cop que l’absorbeix el flux sanguini pot estar anys en la medula o el fetge i causar càncer.

(...) L’ambaixada nord-americana a Tokio recomanen als seus ciutadans que no s'apropin a menys de vuitanta quilòmetres de la central. (...)

El govern (...) sembla desbordat. La premsa ha començat a criticar-lo a ell, així com a Tepco, la companyia propietària [de la central]. Per no parlar clar i ocultar informació. (...)

Isidre Ambrós, Fusión a cámara lenta, La Vanguardia 17-03-2011.

Records d’Hiroshima

Malalts de la radioactivitat despresa per la bomba 'Little Boy' [d’urani] (...) porten dècades lluitant contra l’ús de l’energia nuclear tant civil com militar.

"El Govern deia que els reactors eren molt segurs, però sabíem que és impossible controlar-lo" (...). "Aquest accident canviarà la imatge de l’energia nuclear per sempre". D’aquí la decisió de l’empresa energètica Chugoka el dimarts de suspendre, al menys provisionalment, la construcció d’una nova planta nuclear de tecnologia punta a Kaminoseki (...).

Andy Robinson, Visión desde Hiroshima, La Vanguardia 17-03-2011.

Els 227.000 'hibakusha' de Hiroshima, uns amb càncers genètics, coneixen de sobre l’estratègia oficial de minimitzar l’efecte sobre la salut del còstel de substàncies radioactives que va desprendre la bomba. (...) Malgrat les imatges gràfiques dels càncers en el museu de la Pau a Hiroshima, "l’últim que volia el Govern és que pugés el nombre de sobrevivents ja que li costa diners" (...). "La gent que va beure aigua radioactiva no va ser reconeguda com víctimes; tampoc van fer una anàlisi correcte de la gent que va patir la pluja 'negra'". Molts 'hibakusha' van optar per no reconèixer públicament el seu status, ja que van ser discriminats degut al les seves malalties.

La verdad radiactiva, La Vanguardia 17-03-2011.