La seguritat dels reactors de Fukushima ja va havia estat qüestionada*

Les autoritats de la seguritat nuclear a EUA ja es van plantejar a principis dels anys setanta no autoritzar la llicència a les plantes de General Electric amb el mateix disseny que les de Fukushima. Un dels punts febles detectats del disseny era la dificultat d’aquestes plantes per poder evaquar una pressió excessiva del vapor a l’edifici de contenció si no hi havia suficient refrigeració en el nucli. La necessitat d’alliberar aquesta pressió del vapor, el qual conté elements radioactius, ha estat una de les causes de les explosions en tres reactors i de la l’alliberament  de contaminació radioactiva.

Alguns membres de l’organisme regulador de la seguritat d’EUA ja van considerar que no era fiable la disposició del disseny d’aquestes plantes, en les quals l’edifici de contenció es circumscriu al nucli del reactor. Un dels consellers de la Comissió d’Energia Atòmica d’EUA (...) va recomanar per carta (...) que es "desaconsellés en el futur l’ús dels sistemes d’àlibi de la pressió", els qual alliberen a l’interior de l’edifici la pressió excessiva del vapor. (...)

La carta del conseller (...) va ser contestada (...):"Una marxa enrere (...) podria ser la fi de l’energia nuclear", diu abans d’admetre que la decisió faria il·legals les plantes de General Electric.

(...) La fallida dels sistemes d’alibi de la pressió han esta una de les claus de l’anguniosa situació que viuen els tres reactors de Fukushima. Aquests sistemes estan dissenyats per poder extreure de l’edifici d contenció la pressió excessiva que es produeixi (...). Però les seves carències han estat tals que l’empresa explotadora (...) ha hagut de recórrer a l’alliberament massiu d’aquest vapor radioactiu per no causar majors danys.

Després del sisme (...) la planta va deixar de funcionar. Però en aquesta situació cal una refrigeració ja que els productes de fissió produeixen calor degut a la seva desintegració. (...) si no hi ha aquesta refrigeració, l’aigua (...) es va evaporant (...). Com que les beines dels elements combustibles queden al descobert, a l’entrar en contacte amb les altes temperatures i l’oxigen es produeix hidrogen, de gran poder explosiu.

(...) la contenció [com la de la central de Fukushima] denominada Mark I va ser posteriorment modificada i millorada.

Antonio Cerrillo, EE.UU. ya detectó fallos en el diseño, La Vanguardia 16-03-2011.