Posició de l’AIE
(...) [el darrer informe mensual] de l’AIE ens prevé sobre els possibles efectes d’una nova i indesitjable situació: la combinació malsana de preus alts del petroli, una recuperació econòmica encara fràgil, renovades pressions inflacionistes i la creixent inestabilitat en el Nord d’Àfrica i Orient Mitjà. No en va, l’agència constata que a escala global la càrrega del petroli va assolir el 2010 el segon nivell més alt després d’una gran recessió i que en el transcurs de l’any en curs aquest índex es podria situar en fites properes a les que en el passat van coincidir amb episodis de marcada desacceleració econòmica. Per tant, i mentre no s’aclareixi el panorama, el Govern del nostre país fa bé en intentar rebaixar el consum de petroli. (...)
Per a això, entre altres actuacions, podria resultar adequat seguir les indicacions que de la mateixa AIE va publicar fa sis anys en un estudi (‘Saving oil in a hurry') en el qual proposa mesures com compartir vehicles i la restricció del vehicle privat. A la reducció del límit de velocitat en autovies i autopistes (a 90 quilòmetres per hora) també se la considera una mesura d’alt valor estalviador que es podria complementar amb l’ús del transport públic mitjançant reducció de les tarifes, la promoció del tele-treball, comprimir la setmana laboral (treballant menys dies per setmana però més hores per dia) i l’impuls de campanyes de conducció ecològica.
Advertiran que les mesures anunciades fins avui pel Govern no són certament les més dràstiques, ni potser les més efectives. Però en qualsevol cas, el que no hauríem de fer en l’actual conjuntura és justificar quedar-nos amb els braços creuats.
Mariano Marzo, El fardo del petróleo, La Vanguardia 2-03-2011.
Algunes de les mesures analitzades en el document mencionat de l’AIE:
Mesura considerada | Valor de la mesura | Estalvi màxim de tot el carburant (%) |
Reducció de les tarifes del transport públic | 50% | 3 |
100% | 6,1 | |
Augment de la freqüència del transport públic | 2,1 | |
'Car-sharing' | 1 persona més per cotxe | 21,9 |
Compressió de la setmana laboral | 4 dies, 40 h | 2,2 |
Prohibició parcial de circulació dels cotxes | Senars/Parells | 35,2 |
Font: IEA, Saving oil in a hurry, 2005.
Elaboració pròpia.
Desqualificacions des del Saló de l’Automòbil de Ginebra
[al Saló de l’Automòbil de Ginebra] Ningú discuteix l’obligació de reduir emissions, però la rebaixa del límit de velocitat a Espanya ha estat desqualificada. “Són possibles altres mesures preventives que provocarien menys alarma social”, va senyalar Vicente Adriàn, [responsable del mercat interior] de Seat.
Dolores Álvarez, La subida de la gasolina impulsa el lanzamiento de coches eléctricis, La Vanguardia 2-03-2011.
Llàstima que aquest article no indiqui quines són.
Les gràfiques mostren el consum en funció de la velocitat de l’automòbil, l’estalvi de carburant respecte a la velocitat de 90 km/h (la de mínim consum) i l’estalvi derivat de reduir la velocitat des de 120 km/h a 110 km/h (8,9%).
Font: IEA, Saving Oil in a Hurry: Measures for Rapid Demand Restraint in Transport, 2005.
Elaboració pròpia.
Programa de 20 mesures d’estalvi energètic
El Govern ha posat en marxa tres àmbits d’actuació amb la finalitat de disminuir les importacions d’energia, que van representar el 70% del dèficit comercial l’any 2010 que es va situar en 56.000 milions. Els tècnics d’Economia estimen que cada 10 euros de pujada del barril de cru suposa un cost de 500 milions mensuals i 6.000 milions d’euros anuals. A això se li ha de sumar l’impacte del gas, estimat en 3.600 milions. (...)
El primer d’aquests ha estat activar l’estratègia d’estalvi E4 aprovada l’any 2008 i que consta de 31 iniciatives, de les quals només se n’han implantat 19. El Govern va decidir el passat divendres activar la disminució en 10 quilòmetres la velocitat [màxima en les autovies i autopistes]. (...) L’estalvi estimat és de 18 milions de barrils anuals, segons el ‘Instituto para la Diversificación y Ahorro Energético’ (IDAE).
Un element fonamental és la substitució de bombetes incandescents per altres de baix consum. (...)
El ministre d’Indústria (...) va proposar [als consellers autonòmics] un pla de mobilitat urbana que permeti la implantació de plans de mobilitat escolar, peatonalització de zones urbanes, foment de l’ús compartit d’automòbils, els “bus vao” d’accés a les ciutats, el canvi de pneumàtics i la reducció de cotxes oficials. També un major control de l’estalvi en els edificis públics i privats. Respecte a la il·luminació s’ha proposat reduir la intensitat en les carreteres i la substitució per làmpades led.
Mar Díaz-Varela, El Gobierno aprueba más medidas de ahorro energético, La Vanguardia 4-03-2011.
"bus vao": carrils especials per a busos i Vehicles d’Alta Ocupació
La taula mostra un resum de les mesures amb els detalls publicats sobre l’estalvi, la durada i el seu cost.
Mesura | Estalvi | Durada | Cost (M€) |
Plans de mobilitat urbana | 1 any | 375 | |
Eficiència en transport, sobre tot el ferroviari de mercaderies | |||
Renovació de pneumàtics | 0,3 l/100 km, el 0,2% dels vehicles (240.000 pneumàtics) | 1 any, o 60.000 vehicles | 4,8 |
Optimització passadissos i rutes verdes aèries | |||
Foment del cotxe compartit | 200.000 participants | 1 any | 0,3 |
Reducció del límit de velocitat | 11% a 15% del consum de carburants | 1 any | 0,25 |
Biodièsel fins el 7% del percentatge en el carburant | 1 any | 122 per menys ingressos fiscals | |
Rebaixa del 5% de les tarifes de rodalies i mitjana distància | 1 any | ||
Foment del transport públic | |||
Bicicletes i ciclomotors elèctrics | 800 vehicles | 1 any | 1,2 |
Crèdit ICO per obres d’estalvi i eficiència | Fins el 19 desembre | 600 | |
Calderes de biomassa en edificis oficials | 1 any | 35 | |
Racionalització del consum energètic en les administracions | Optimitzar horari d’encesa i apagada | ||
Renovació de calderes | 1 any | 15 | |
Certificació d’edificis no residencials de més de 400 kW | |||
Renovació enllumenat públic municipal | 120.000 punts, reducció del 40% en la tarifa | 5 anys | 30 |
295 localitats de més de 25.000 hab. | Inversió a càrrec d’empreses de serveis energètics | ||
Eficiència energètica en | 50% del consum | ||
Leds en els semàfors | 100.000 semàfors | 2 anys | 30 |
Substitució d’halògens per Leds | 7 milions | 1 any | |
Campanya de sensibilització | 3 milions | 1 mes | |
TOTAL | 2.300 milions d’euros, 5% de les importacions de petroli |
Mesures que tenen un precedent, o amplien una normativa prèvia:
- Enllumenat públic municipal: el decret del 2008 només afectava les grans ciutats.
- Estalvi del consum elèctric en edificis de l’Administració General de l’Estat: ampliació del fixat el 2008 amb l’optimització dels horaris d’encesa i apagada.
- Passadissos aeris: millora de l’aprovat el 2008
Principals comentaris apareguts:
- Aquestes iniciatives són part de les recomanacions de l’Agència Internacional de l’Energia, recollides en el pla d’estalvi i eficiència del 2004, prorrogat el 2008.
- Aquestes iniciatives “no són gens originals, formen part del manual d’actuació quan pugen els preus i s’interrumpeix el subministrament”, segons el vicepresident primer. Com a resposta a la crítica del PP va dir: “Ocurrència, no. En tot cas, el Govern ha copiat o plagiat”.
- Els càlculs poc precisos, segons els propis tècnics d’Indústria.
- Seria millor fixar-se en la intensitat energètica, segons els propis tècnics d’Indústria.
- El pla no cerca reduir emissions de CO2, això serà un benefici col·lateral de 12,5 milions de tones, segons el vicepresident primer.
- Indústria preveu una inversió de 1.151 milions de l’Estratègia d’Estalvi i Eficiència, partida que fa un mes paguen en un 80% les elèctriques després d’un acord amb les empreses (això pot tenir alguna relació amb l’allargament dels permisos d’operació de les centrals nuclears?).
- Foment ha d’elaborar un pla d’eficiència energètica en el sector ferroviari amb especial atenció al transport de mercaderies.
- Els fabricants de pneumàtics van donar suport a la mesura, però la van considerar insuficient ja que només cobreix una petita part dels 18 milions de pneumàtics que es venen a l’any a Espanya.
- Les empreses de serveis energètics fan les actuacions tècniques i cobren de l’estalvi que es produeix fins que s’amortitza la inversió que han fet, sense que l’Ajuntament hagi de posar-hi els diners.
Fonts: El País (Rafael Méndez, 5-03-2011), La Vanguardia (Mar Díaz-Varela, 5-03-2011)
La perversió del tema és que no s’hagin implantat aquest tipus de mesures, entre d’altres sabudes i experimentades, en les èpoques amb una bona economia o d’un preu baix del petroli. Les justificacions són recurrents: en aquestes circumstàncies, no és rendible fer inversions en estalvi energètic, i en les circumstàncies contràries (crisi econòmica i preu alt del petroli), no hi ha diners per fer-ho. Només s’actua quan l’agua ja arriba al coll i un cop més sense integrar els objectius de reduir les emissions de CO2 i de combustibles fòssils, i en aquestes circumstàncies no es pot fer el millor, s’han d’anar posant pegots.
Si el que més preocupa al Govern és el deteriorament de la balança comercial (...) la introducció d’un recàrrec temporal en l’impost sobre els carburants pot haver estat la mesura alternativa de referència que per inflacionària hagi estat descartada en el Consell de Ministres.
Gustavo Marrero, Venda energética y herida inflacionaria, La Vanguardia 6-03-2011.
Opinions del conseller d’Interior
El titular d’aquest departament [d’Interior] va afirmar estar en contra de la decisió, que considera fruit de “la improvisació” i, al seu judici, s’ha pres “de cara a la galeria”.
“Dubto seriosament que aquesta mesura tingui una influència real i significativa en el consum i la factura energètics” (...). Puig, que va qualificar la mesura de “pseudopedagógica”, creu que, per reduir la despesa, no n’hi ha prou amb baixar la velocitat: “Fan falta mesures de compromís i responsabilitat col·lectiva, intentar un major ús del cotxe des d’una perspectiva de la seva ocupació i que utilitzem una mica més el transport públic”.
(...) confia en que “si la situació es comença normalitzar a Líbia i hi ha certa garantia de subministrament (...) es posarà fi a la mesura”.
Redacció, Puig carga contra Rubalcava por “improvisar” con los 110 km/h , La Vanguardia 1-03-2011.
Vehicles elèctrics
Totes vint [mesures] han de servir per reduir la dependència energètica, en especial del petroli. És evident, però, que els vehicles elèctrics solucionarien el problema d’arrel.
Reduirien la dependència del petroli, però augmentaria la del gas natural utilitzat per generar l’electricitat.
De fet, el pla energètic del 2008-2012 preveia que el 2014 hi hauria un milió de vehicles elèctrics i híbrids a les carreteres amb diverses mesures que no han comportat l’efecte esperat. El nou pla només inclou una mesura en aquest sentit: que les ciutats amb el distintiu Movele rebin un total de 2.000 bicicletes i motos elèctriques per a agents policials. Res més.
Miquel Codolar, Els vehicles elèctrics són els grans absents en les mesures, ara 6-03-2011.
La xifra d’un milió de vehicles elèctrics potser va ser l’error d’incloure un zero (o dos) de més. Als EUA n’han previst un milió, i a la Xina dos milions.
Què té a veure les bicicletes elèctriques amb l’estalvi de petroli? Una bicicleta elèctrica consumeix més energia fòssil que una de pedals!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada