Aprovisionament de gas natural a Espanya

La situació que s'està vivint en alguns països del nord d'Àfrica i del Pròxim Orient, i els efectes que pugui tenir sobre el subministrament energètic europeu, evidencien la important influència de la geopolítica en matèria energètica i ens han de fer reflexionar sobre la nostra seguretat de subministrament, les seves possibles vulnerabilitats i les seves possibilitats de millora.

(...) Espanya està ben posicionada (...) Disposa d'una doble via d'entrada de la despesa a través de plantes de regasificació i per gasoducte, i això li proporciona un alt grau de disponibilitat de capacitat d'entrada i li permet rebre gas natural des de qualsevol lloc del món.

El 2010, aproximadament el 8% del gas natural consumit a Espanya procedia d'Egipte. D'Algèria, el nostre primer país subministrador, importem gairebé un 30% del total. La resta de subministraments provenir de fins a 10 països diferents, destacant entre ells Nigèria (21%), Qatar (15%), Trinitat i Tobago (9%) i Noruega (5%).

(...) A això cal afegir les importacions de gas natural que rebem a través del canal de Suez, que constitueix una de les principals artèries de trànsit de gas natural liquat (GNL) cap a Europa i Espanya. L'any passat, el gas importat d'Oman, Qatar i Iemen, és a dir, més del 16% dels nostres aprovisionaments totals, van utilitzar aquesta via de comunicació.
Davant d'una hipotètica situació d'inestabilitat prolongada en el nord d'Àfrica, més del 55% de les nostres importacions de gas natural podrien veure's afectades. Sense oblidar el risc geopolític de Nigèria, país del que importem més del 20% del nostre aprovisionament de gas.

(...) Com podem blindar davant aquestes possibles contingències i garantir la nostra seguretat de subministrament de gas?

La resposta és doble. En primer lloc, cal desenvolupar emmagatzematges subterranis que ens permetin disposar d'un volum suficient de reserves de gas natural de caràcter estratègic, emmagatzemades de forma permanent al nostre país. Així succeeix amb els productes petrolífers, per als quals és obligat mantenir unes existències mínimes de seguretat equivalents a 92 dies de consum. Davant d'això, per al sector del gas natural l'exigència d'emmagatzematge és l'equivalent a un màxim de 20 dies de demanda. (...)

El desenvolupament d'aquest tipus d'infraestructures és una assignatura pendent del nostre sistema gasista, que milloraria en gran mesura si tots els projectes previstos o en desenvolupament resultessin finalment reeixits: Castor, Yela, Marismas i l'ampliació de Gaviota.
El segon element clau per incrementar la nostra seguretat energètica és el desenvolupament de connexions internacionals amb Europa a través de França.

En aquest sentit, està pendent aconseguir una capacitat d'interconnexió adequada, que integri definitivament la península Ibèrica en el mercat europeu, i que al seu torn permeti a la Unió Europea beneficiar de la nostra elevada capacitat de recepció i regasificació de GNL, així com de les nostres connexions per gasoducte amb el continent africà. Això contribuiria significativament a la seguretat de subministrament europea i espanyola.
Durant els últims anys, els agents del sector gasista a França, Portugal i Espanya han fet un important esforç per al desenvolupament de nova capacitat d'interconnexió en el marc de la South Gas Regional Initiative, promoguda per la Comissió Europea i coordinada a Espanya per la Comissió Nacional d'Energia. Fruit d'aquestes iniciatives, s'han aprovat increments de capacitat en les connexions internacionals de Larrau i Irun. No obstant això, cal seguir impulsant el projecte Midcat, com a prolongació de l'Eix Mediterrani que permetria augmentar de manera decisiva el flux de gas amb Europa a través dels Pirineus.

Tots aquests aspectes es contemplen en les iniciatives sobre infraestructura energètica que ha proposat el comissari europeu d'Energia, i que han merescut el suport del recent Consell Europeu celebrat el passat 4 de febrer a Brussel·les.

El desenvolupament d'interconnexions és un tema estratègic per a Espanya, no només des del punt de vista de la seguretat de subministrament davant del risc geopolític. Suposa també una oportunitat única de posicionar, gràcies al nostre lideratge en GNL i regasificació, com a porta d'entrada del gas del sud d'Europa i país de trànsit, així com a alternativa davant la dependència russa de molts dels nostres veïns europeus.

Antonio Llardén, Seguridad energética frente al riesgo geopolítico, El País 20-02-2011.