El petroli a Cuba

Cuba no te un euro i a penes produeix petroli, però compta amb dos potencials promissoris: la refineria de Cienfuegos, reactivada el 2007 amb suport de Venezuela i pendent d’una important ampliació, i una Zona Econòmica Exclusiva en el Golf de Mèxic en les aigües profundes de la qual

Els geòlegs i unes quantes petroleres veuen milers de milions de barrils de cru. Pequin, Caracas i La Habana es disposen ja a tancar un virtuós triangle de negocis. Xina finançarà el gruix de la que serà una de les més grans inversions realitzades a l’illa, per import de 6.000 milions de dòlars.

El gegant asiàtic pagarà el 85% de l’obra (...). Pequin es garantirà la seva aportació amb petroli veneçolà.

L’ampliació de la refineria cubana (...) no només permetrà augmentar substancialment el seu volum de refinat (...); també inclourà millores tècniques (...) que la capacitarà per depurar el cru pesat de l’Orinoco veneçolà. Una terminal de regasificació i una termoelèctrica completaran l’aprofitament del petroli i del propi refinat.

En principi, la factoria continuarà processant una part dels més de 100.000 barrils diaris que Venezuela proporciona a Cuba a preus preferencials. Però després de l’ampliació s’espera que es converteixi a més en una important fàbrica de derivats exportables. (...).

De moment, un consorci internacional liderat per Repsol YPF preveu explotar aquelles aigües profundes el proper any. Especialistes cubans han estimat en 20.000 milions de barrils la quantitat de cru que hi pot haver allà baix [238 dies del consum mundial actual], mentre que la US Geological Survey rebaixa la xifra a 5.000 milions [60 dies de consum mundial]. Un zero de més o de menys no és poc a l’hora de fixar el llindar de rendibilitat de l’operació, determinat també per la profunditat del jaciment, les dificultats de perforació de les bosses i la tecnologia disponible (...).

La inversió de Xina a Cienfuegos és una bona camada del famolenc drac en el seu avanç per Llatino Amèrica. Pequin requereix gran quantitat d’hidrocarburs, minerals i altres riqueses abundants en aquesta part del món. (...) Més enllà de la importació pura i dura, la banca i empreses estatals desenvolupades pel Govern de Hu Jintao estan orientant les seves ofertes a l’extracció o elaboració a domicili de les matèries que necessita a casa seva. Tot això sense incordiar en excés al patró tradicional del pati, EUA.

(...) [Xina ha signat amb Venezuela] una línia de crèdits xinesos, bàsicament a canvi de petroli, per 20.000 milions de dòlars.

I ara entre de ple a Cuba, que te en Xina el seu segon soci comercial al darrera de Venezuela.

Fernando García, Oro amarillo en el Caribe rojo, La Vanguardia 28-11-2010.