Energia nuclear

Perllongar la vida de nuclears a canvi d’inversions en renovables

La idea de perllongar la vida de les centrals nuclears a canvi d’impostos ja va ser plantejada el 2006 en un informe del Govern català elaborat per l’economista Josep Garriga. (...) proposava que, un cop garantit la seva seguretat, les nuclears tinguessin cinc anys més d’activitat (després de 40 anys de vida) i que en aquest període els beneficis es destinessin a les fonts renovables (50%) i a altres finalitats (seguretat, entorn de les centrals...).

(...) el responsable de medi ambient del PSOE (...) afegeix que “les centrals nuclears estan amortitzades” i que “haurien de ser les pròpies empreses explotadores les que destinessin una part dels beneficis a tendir vers la transformació dels seus models de producció”. “I algunes ja ho estan fent”, sentència.

“Les nuclears estan rebent uns beneficis excessius, inclús en la situació actual i sense allargar la vida, ja que van ser amortitzades amb càrrec als ajuts que van rebre” a partir de 1997 per adaptar-se a un mercat liberalitzat, sosté Marcel Coderch (...).

“Aquest impost es pot aplicar ja. Les centrals estan amortitzades. Si Espanya implantés una taxa similar a l’alemanya (120 euros per gram d’urani), podria recaptar 14.000 milions d’euros, la qual cosa reforçaria el lideratge del nostre país en unes tecnologies baixes en carboni que tindrien un paper clau en la recuperació econòmica”, diu Jordi Ortega (...).

(...) la patronal Unesa nega que els nuclears estiguin amortitzades. (...) la presidenta del Foro Nuclear, senyala que (...) les empreses elèctriques només abordaran allò que el surti a compte.

Antonio Cerrillo, ¿Deben las nucleares pagar las renovables?, La Vanguardia 13-09-2010.

Protesta nuclear a Alemanya

Cent mil persones (...) ahir van rodejar el despatx d’Angela Merkel amb una cadena humana que va abraçar tot el berlinès 'barri del govern' (...).

Al centre de la polèmica hi ha el pacte que la canceller va assolir amb les companyies elèctriques per ampliar la vida de els centrals nuclears una mitjana de dotze anys, amb alguns reactors funcionant segurament més enllà de mitjans de segle. (...) La nova política provoca el ressorgir del moviment antinuclear que l’acord de 2000 havia desmobilitzat, perquè anul·la el que molts van veure com la victòria d'una protesta de dues generacions.

R. Poch, Manifestaciones en Berín contra la política pronuclear de Merkel, La Vanguardia 19-09-2010.

Temes relacionats: Guspires del nou pla energètic a Alemanya; L’Energia Nuclear fa perdre vots a Alemanya

Beneficis de les nuclears caiguts del cel ... de la ma de la normativa

Els partidaris de gravar les nuclears invoquen els alts beneficis que aquestes han obtingut a l’afavorir-se amb l’ajut fixat el 1997 en concepte de costos de transició i pels avantatges del sistema regulador de preus. (...) les nuclears actuals tenen alts beneficis gràcies a que venen la seva producció a un preu elevat. Això es deu al peculiar sistema de fixació de preus en el mercat majorista, en el qual les empreses compren la ‘llum’ com en un llotja. Així, el sistema va oferint l’electricitat segons l’evolució de la demanda, però al final totes reben el preu més alt (al marge dels costos de  generació que tinguin en cada cas). En aquesta llotja, el sistema elèctric aporta primer la nuclear (que no pot deixar de funcionar) [degut a la gran inèrcia dels processos d’aturada i d’arrencada], després les renovables (la producció de els quals s’ha d’adquirir obligatòriament) [degut al cost zero en combustible i als compromisos amb la UE], a continuació s’utilitza la hidroelèctrica a vegades, i, finalment, es recorre al gas i al carbó, que solen ser les més cares. I aquest darrer preu és el que perceben les empreses hidroelèctriques i nuclears, malgrat que els seus costos són molt inferiors. (...)

Aquest sistema és semblant al de la dictadura, que garantia uns preus que asseguraven que la central amb uns costos de generació més alts no tingués pèrdues.

Els preus que perceben aquestes companyies [nuclears] (que bàsicament recullen els preus dels costos de pagar el gas i el petroli, però no els seus costos més barats) es coneixem com ’beneficis caiguts del cel’ (...) Segons Joan Herrera (...) els ’beneficis caiguts del cel’ van ser de 3.600 milions d’euros el 2008.

Un informe de la Comissió Nacional d’Energia (...) “els canvis produïts en el model regulatori retributiu han desconfigurat la seva coherència interna i disminuït la seva capacitat per revelar els costos de generació”. També parla que s’ha obert “una important distància entre els preus que determina el mercat per a la generació de l’electricitat i els costos de generar aquesta mateixa electricitat”.

Els experts consultats exposen que, de la mateixa manera que amb el canvi regulatori les elèctriques van dir que rebrien menys diners, i per això se les va compensar, ara s’hauria de retornar als consumidors el cobrat de més (amb relació al que haurien d’haver pagat amb l’anterior).

A. Cerrillo, ‘Beneficios caídos del cielo’ para las centrales, La Vanguardia 13-09-2010.

Aquest sistema propicia que sempre s’hagi de recórrer a una generació cara, ja que en cas contrari, tota la generació tindria una retribució més baixa, cosa que evidentment no interessa a les empreses elèctriques.

L’urani del Níger

Un grup armat (...) ahir va segrestar a set empleats de dues empreses franceses que exploten mines d’urani al nord de Níger.

(...) Un dels segrestats (...) treballa per a l’empresa Areva –el gegant francès de l’energia nuclear- i la resta, per a la societat Satom, una filial de la constructora francesa Vinci que actua a Arlit com a subcontractista d’Areva. (...)

Primer productor mundial d’urani –amb una quota de mercat del 25%-, Areva té a Níger una de les principals fonts d’aprovisionament, de la que obté la tercera part de la seva producció. El 2008 Areva va obtenir l’explotació del nou jaciment d’Imuraren, on invertirà 1.200 milions d’euros.

Lluís Uria, Secuestrados siete trabajadores de empresas francesas en Níger, La Vanguardia 17-09-2010.

(...) Arlit, [és] una ciutat fundada per albergar als treballadors de l mina d’urani que explota Areva. (...) allí hi viuen els empleats francesos indispensables per a que funcioni la mina. (...)

El lloc i les circumstàncies són les idònies per segrestar estrangers. Ja sigui per iniciativa pròpia –la població parta anys denunciant les morts per la contaminació que provoca Areva- o per lliurar-los a Al Qaeda del Magreb Islàmic (AQMI).

Isabel Ramos Rioja, El mejor filón de la mina, La Vanguardia 17-09-2010.

La colònia francesa al Sahel i Àfrica Occidental és d'unes 45.000 persones.