Gas i petroli a l'Àrtic

 (...) [L'empresa pública de gas i petroli Statoil de] Noruega va posar en marxa el 2007, en el mar de Barents, la planta de liqüefacció de gas natural de Snøhvit [a la illa de Melkøya].

La planta és com dos camps de futbol, amb 60 metres d'alçada i 25.000 tones. Va ser construïda entre 2003 i 2005 per Dragados Offshore a Puerto Real (Cádiz) sobre una barcassa, carregada amb l'ajut de vuit remolcadors damunt d'un vaixell semisubmergit que la va transportar i des del qual es va descarregar a l'arribar a l'illa tornant a submergir parcialment el vaixell per poder desplaçar la planta amb els remolcadors, on es va situar al seu enclavament terrestre aprofitant una bona marea. Els jaciments de gas, que es troben a uns 140 km, tenen un al contingut de CO₂ i de líquids que s'extreuen i aprofiten o reinjecten en el cas del CO₂ per mantenir la pressió del jaciment i evitar emissions. El sistema disposa d'un complex control situat al fons marí.

 En aquesta, l'empresa espanyola Iberdrola compra anualment 1.500 milions de metres cúbics de gas natural, transportats en metaners, per a les seves centrals tèrmiques de cicle combinat, indústries i clients domèstics.

Antonio Cerrillo, Ballenas, carbón y ahora petróleo, La Vanguardia 21-08-2010.

La planta preveu subministrar 70 vaixells per any, 2.400 milions de metres cúbics a EUA, 1.700 milions a França a més dels 1.500 milions a Iberdrola. La vida del jaciment s'estima en 30 anys.

La tecnologia emprada és pionera en diversos aspectes. És la primera planta de gas liquat a Europa, situada en la població més meridional del planeta. El gasoducte submarí entre el jaciment i la planta és de 145 km, el control del jaciment és al fons marí a 2.600 metres sota en nivell del mar, previst per operar fins a 220 km de distància, amb un subministrament de fibra òptica i d’electricitat a 3 kV. La reinjecció de CO₂ és pionera. Tot això ha creat grans expectatives i recels, ha ocasionat grans sobrecostos i reduir les previsions. Una de les conseqüències ha estat no capturar el CO₂ de la central termoelèctrica de 5 turbines de gas que opera en la planta. Les estimacions de la capacitat d’emmagatzemament de CO₂ del jaciment han estat rebaixades.

(Dades extretes d'internet i del diari El Mundo, 30-06-2005)

A partir de les anteriors dades podem extraure important informació:

Global: el progressiu exhauriment dels recursos energètics fòssils convencionals s'està compensant per l'explotació de recursos més difícils i cars d'extraure, en àrees més sensibles ambientalment; a més del corresponent increment dels riscos tecnològics i d'uns alts costos dels projectes el fort component d'experimentació fa que aquestos es sobrepassin sovint, la qual cosa sol derivar en una reducció de la seguretat i de la protecció ambiental; la permissivitat de governs, mercats i consumidors en l'actuació en les noves àrees sensibles va difonent la idea que encara hi ha molts recursos fòssils energètics per aprofitar i molta tecnologia disponible i potencial per resoldre els problemes que vagin sorgint.

Estatal: una important participació d'empreses espanyoles en projectes capdavanters mundials; diversificació del mercat tradicional de constructores i elèctriques; un increment de la dependència d'empreses estatals estrangeres (Statoil, a més de les ja introduides Enel, EDF, Vattenfall, Kepco...); augment del consum de productes energètics obtinguts amb forts impactes potencials.