30.1.12

Canadà abandona Kyoto i contamina més

El 12 de desembre (...) Canadà (...) anunciava que abandonava el tractat internacional de Kyoto.
(...) Canadà ha estat incapaç de reduir les emissions de diòxid de carboni (del 1990 al 2009 van augmentar un 20,4%), cosa que feia inviable complir el compromís subscrit en el marc del tractat, que l'obligava a reduir les emissions en un 6% respecte als nivells del 1990. Amb aquesta decisió, el Canadà evita haver de desemborsar més de 10.600 milions d'euros (...). en concepte de compra de drets d'emissió. (...)
Una riquesa que en el cas del Canadà apareix lligada a un tipus de recursos naturals denominats sorres asfàltiques ('tar sands') o també sorres petrolíferes ('oil sands'). La seva explotació constitueix una de les més remes apostes de l'actual Goven canadenc. No en va, aquests recursos estan cridats a convertir el Canadà en una superpotència energètica. (...)
El problema és que les sorres asfàltiques estan catalogades com a petrolis no convencionals, ja que presenten una naturalesa molt viscosa, cosa que n'impedeix l'extracció mitjançant la tècnica tradicional.
Quan se situen a poca profunditat, les sorres asfàltiques s'exploten mitjançant mineria a cel obert, tot i que el procés requereix un tractament posterior amb aigua calenta per separar les partícules minerals de bitumen (al voltant d'un 20% del total de les reserves provades podria ser recuperat per aquest mètode). A més profunditat (més de 75 metres), esdevé necessari perforar pous que injecten vapor d'aigua a fi de rebaixar la viscositat dl petroli i mobilitzar-lo per a l'extracció. Però les dificultats no acaben aquí. L'hidrocarbur extret per qualsevol dels dos mètodes resulta encara molt viscós (unes 100.000 vegades més que l'aigua) per ser transportat de manera rendible a les refineries, per la qual cosa necessita un tractament previ ('upgrading').
Tota aquesta complexitat representa que per a una cotització del barril per sota dels 65-75 dòlars, els nous projectes no són econòmicament rendibles. I això sense tenir en compte les externalitats mediambientals.
(...) les sorres asfàltiques ocupen una àrea de 140.000 km2 a Alberta, es localitzen majoritàriament en un paisatge de bosc boreal en què la mineria té un gran impacte. De mitjana, la producció de mil milions de barrils afecta una superfície de 80 km2, de manera que l'extracció sostinguda d'1,5 milions de barrils diaris prevista durant els propers vint anys representaria la desforestació de 900 km2 de bosc boreal, que se sumarien als 602 km2 ja desapareguts. A més, l'explotació de les sorres asfàltiques implica l'ús de dos a tres barris d'aigua per cada barril de bitumen produït, als quals cals sumar de tres a cinc barrils més per cada barril tractat en el procés 'd'upgrading'.
I per si tot això no fos prou, resulta que al llarg de la seva vida, des de l'extracció fins a la posterior combustió, el consum d'un barril de petroli procedent de sorres asfàltiques representa l'emissió d'entre 580 i 640 quilograms equivalents de CO2 a l'atmosfera, no sols del Canadà, sinó de tot el planeta. Una cosa que el Govern canadenc no hauria d'obviar en el balanços econòmics.
Mariano Marzo, Els fums del Canadà, La Vanguardia 9-01-2012.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada