La contaminació de l'aire a les ciutats: problema greu i antic

La solució, implica el canvi de model actual de mobilitat.

La contaminació de l'aire a les zones urbanes és un problema greu i antic, que va presentant reptes canviants a mesura que evolucionen les activitats i varien les regulacions. Amb el temps, hem anat superant problemes com la contaminació d'origen industrial, de plom i derivats del sofre, que arribaven a unes cotes que avui consideraríem esgarrifoses.

La qualitat de l'aire a la conurbació de Barcelona és indiscutiblement millor que en dècades passades. Al llarg d'aquest temps, s'ha posat de relleu que l'aplicació de polítiques ambientals comporta resultats palpables en la qualitat de l'aire. Un contaminant que es resisteix de forma persistent, a Barcelona i a totes les metròpolis europees, és el diòxid de nitrogen, generat principalment per la mobilitat.

Per millorar la qualitat ambiental de l'aire en benefici de la salut de les persones i per a complir la normativa europea, el Govern de Catalunya impulsa el Pla d'Actuació per a la millora de la qualitat de l'aire 2011-2015. Aquest pla, que afecta quatre milions de persones, ha estat objecte d'un intens procés de participació pública. El procés d'elaboració ha comptat, a més, amb el suport d'un consell científic d'experts en física de l'aire i salut pública.

El conjunt de mesures que conté el pla incidiran de ple en el canvi del model actual de mobilitat urbana. Les àrees de congestió han d'optar per un model alternatiu de mobilitat i això entra de ple en el camp d'acció concertada d'Estat, Generalitat i entitats locals.

L'Administració General de l'Estat ha de complir els seus compromisos de modernització de la xarxa ferroviària de rodalies perquè els ciutadans puguin considerar el transport públic ferroviari com una alternativa útil i fiable.

(...) La unificació de les competències de mobilitat i qualitat de l'aire en el Departament de Territori i Sosteniblilidad posa en relleu el compromís del Govern català en aquesta matèria.

Els municipis disposaran de nous instruments, ara inexistents, com les zones urbanes d'atmosfera protegida, per gestionar la millora de la qualitat de l'aire en els nuclis urbans mitjançant la regulació i limitació del trànsit.

Empreses i grans operadors, com el port i l'aeroport de Barcelona, ​​han d'incorporar normativa cada vegada més exigent en matèria de contaminació, alhora que s'obre la possibilitat d'acords voluntaris (...).

El pla preveu també l'adopció de mesures especials en situacions meteorològiques adverses que puguin propiciar l'aparició d'episodis ambientals de contaminació que requereixin actuacions més contundents, entre les quals figuren la regulació de la velocitat i la disminució de focus emissors, com les centrals de cicle combinat.

Que ningú s'enganyi. El Pla de Qualitat de l'Aire 2011-2015 no està basat en la candidesa o el voluntarisme, ni ajorna cap problema. Sóc molt conscient dels beneficis per a la salut pública que comporta un aire més net. És més, un cop superats els problemes actuals, haurem de plantejar nous horitzons més exigents.

(...) Una informació clara i transparent és fonamental, tant per evitar alarmismes entre la població com per obtenir més implicació social.
Lluís Recoder i Miralles, El aire limpio, cuestión de todos, El País 2-10-2011.