Estalvi de petroli a Barcelona

En ple debat sobre la necessitat imperiosa d’estalviar petroli (...) Barcelona dóna un pas més en la seva particular aposta pel vehicle elèctric. Aquest empenyo institucional (...) es concreta ara amb l’estrena de la primera multicàrrega per a motos (...).

(...) La previsió és que Barcelona tingui al menys 15 estacions d’aquest tipus, cada una amb un mínim de sis places.

L’invent, de disseny i fabricació cent per cent català (...) ha trobat a Barcelona l’escenari ideal per a la seva arrancada, ja que es tracte de la ciutat, després de Roma, amb més motos d’Europa, unes 300.000 entre motocicletes i ciclomotors. El camp està per tant, adobat. Ara falta que una part d’aquest parc es decideixi a passar de la gasolina a l’electricitat. Ho destaca el regidor de Mobilitat (...) que va augurar “un creixement els propers mesos, en gran part gràcies a l’adquisició de vehicles elèctrics de dues rodes per part d’empreses per als seus empleats”.

La moto elèctrica també és una oportunitat perquè, a diferència dels cotxes, disposa d’una àmplia oferta de models competitius per a desplaçaments urbans. I, a més de ser silenciosos i no emetre gasos contaminants, resulten molt més econòmics que els de gasolina des del punt de vista energètic (...).

(...) l’aposta pel vehicle totalment elèctric no és una qüestió estètica o de modes (...) “És una resposta a un problema d’economia, ja que hem de reduir la factura energètica, i també mediambiental, perquè s’han de baixar els nivells de contaminació”.(...)

(...) Iberdrola instal·la les estacions i subministra l’energia de manera gratuïta fins el 2012.

(...) El desitjable és que els cotxes i les motos d’aquest tipus preguin l’energia en els garatges privats mentre pernocten, per a la qual cosa necessitaran endolls que la major part d’aquests ara no tenen. (...) Els responsables municipals aposten per a que els postes del carrer només siguin per a motos –moltes no disposen de garatge- o per a cotxes en cas que es necessitin connectar perquè s’han quedat sense càrrega.

Óscar Muñoz, Motos enchufadas, La Vanguardia 9-03-2011.

Recàrrega:	Normal	Estàndard	Ràpida
Durada:	7 hores	3 hores	30 minuts
Tensió i intensitat:	230 V, 16 A	230 V, 32 A	400 V, 63 A
Usuaris:	Privats. Aparcaments.	Flotes de vehicles. Aparcaments o  carrer.	En proves. Camions i autobusos.

Font: Live Barcelona, La Vanguardia

Elaboració pròpia.

La qüestió del tipus de recàrrega generalitzada no és una qüestió merament tècnica, econòmica o de comoditat. És una qüestió de sistema (elèctric i energètic), com és la distribució d’horaris o de festius en el transport.

La recàrrega normal és pot fer a partir de qualsevol instal·lació domèstica, la ràpida, no. La recàrrega diürna incrementa el consum en hores de forta demanda, la recàrrega nocturna, ho fa en hores amb poca demanda. Un canvi de tarifa horària general faria que molts vehicles es connectessin simultàniament just amb el canvi de tarifa. Tot això no afecta directament a l’energia consumida per carregar les bateries dels vehicles però sí afecta, i molt, la potència de generació elèctrica necessària per a la recàrrega de les bateries que hauria de ser capaç de proporcionar les puntes de consum de les recàrregues. Això comporta uns costos addicionals del sistema elèctric per haver de tenir unes centrals que generarien electricitat durant unes poques hores a l’any. També podria ser que induís a crear noves necessitats d’energia elèctrica que seria proporcionada per aquestes centrals amb poques hores de producció.