Guspires del nou pla energètic a Alemanya

Alemanya, segons el nou pla energètic de la canceller Angela Merkel, tirarà de centrals nuclears gairebé fins el 2040.

En cas d’accedir al poder el 2013, socialdemòcrates i verds recuperaran el compromís que van adoptar l’any 2000, quan compartien el poder, consistent en tancar la darrera central el 2020. (...)

El gràfic mostra la potència dels reactors en funcionament i la dels 19 ja decomissionats (5.878 MW). La majoria d’aquests corresponen a reactors experimentals, prototipus o de demostració. Cinc reactors decomissionats el 1990 són de la primera generació de la URSS, situats a l’antiga RDA. L’experiència alemanya va estimar les despeses de desmantellament de les centrals en un 15% dels seus costos.

Actualment a Alemanya hi ha 17 reactors, amb una potència neta de 20.546 MW, operant a un factor de capacitat del 73%.

A Alemanya, l’ampliació de la vida de les centrals sembla un símbol de d’escurçament de la vida del Govern que l’aprova, es diu en mitjans antinuclears.

(...) El funcionament de les més antigues es perllongarà vuit anys, mentre que les més modernes es mantindran catorze anys més. Això significa que algunes centrals continuaran en servei més enllà de l’any 2030.

La llei de desconnexió nuclear aprovada per socialdemòcrates i verds va ser un tribut al moviment civil antinuclear amb una història de dues generacions. Una gran part de l’opinió pública interpreta ara la rectificació d’aquell compromís con una victòria de les poderoses companyies elèctriques i una manifestació de la política clientelista del Govern.

(...) A canvi, les companyies pagaran durant sis anys un impost anual de 2.300 milions i invertiran determinades quantitats en un fons d’energies renovables.

El 2009 la producció elèctrica nuclear va significar el 23%. El carbó va escalar al 42%, i les renovables van aportar el 16%. L’eòlica, amb una potència instal·lada de 25.777 MW, va aportar el 6,5% de l’electricitat generada.

"El nostre darrer objectiu és arribar a l’era de l’energia renovable", ha dit Merkel, que qualifica de revolució el nou esquema. [El liberal ministre d’economia] estima el desemborsament general de les elèctriques, que serà deduïble d’impostos, en uns 30.000 milions. És molt menys que els beneficis previstos per a les companyies, que a preus estables s’emborsaran 58.000 milions, quantitat que am un petit increment de tarifes, arribarà als 100.000 milions, la qual cosa suscita irritació.

Un altre problema són els residus. A Alemanya hi ha 12.000 tones de residus radioactius. El 2020 en seran 17.200. Amb l’actual ampliació, segons Greenpeace, se n’hauran de sumar unes 8.000 tones més.

Com en la resta del món, Alemanya no disposa de cementiris definitius per acollir aquesta longeva escombraria contaminant i els dipòsits provisionals, com el de Gorleben, són objecte d’una enorme controvèrsia de fa generacions. [Deixalles nuclears: experiències]

Rafael Poch, La oposición alemana se moviliza contra el giro nuclear de Merkel, La Vanguardia 7-09-2010.

Molts observadors constaten que haver fet marxa enrere a la llei de l’any 2000 que regulava el tancament de les darreres centrals el 2020, el que denota és l’èxit d’una política més agressiva del lobby nuclear enfront la classe política. Totes les companyies tenen als seus lobbistes en els passadissos polítics de Berlín, però en aquest cas, els propis caps del quatre principals consorcis [E.ON, RWE, EnbW i Vattenfall; els tres primers operen a Espanya] han intervingut personalment, criticant la política energètica del Govern fins aconseguir un canvi. [La política energètica de Merkel fa saltar protestes]

(...) "La cobdícia de les empreses nuclears per aconseguir més beneficis determina la política energètica del Govern", diu el president de la Federació pel Medi Ambient (...). La situació ha irritat la societat (...).

Rafael Poch, Ganan las eléctricas, La Vanguardia 12-09-2010.