En aquesta secció es presentaran i comentaran els principals temes energètics que es publiquin en la premsa convencional general, per tal de poder disposar d'una opinió prou explicada que permeti fer-se càrrec de la situació.
Turquia, Rússia, nuclears, petroli i assumptes regionals
El primer ministre turc (...) i el president rus (...) van signar ahir un acord per a la construcció de la primera central nuclear a Turquia (...). Unes tres quartes parts de les obres seran realitzades per companyies russes. Organitzacions mediambientals s'oposen al desig d'Ankara d'independitzar-se energèticament d'Iran i Rússia. També està previst el desenvolupament d'un oleoducte que transportarà cru del mar Negre fins el Mediterrani.
R. Ginés, Rusia construirà la primera planta de energía nuclear turca, La Vanguardia 13-05-2010.
Segons fonts turques, l'acord inclou la construcció d'una refineria, i informa que durant les converses van parlar d'assumptes regionals (inclòs Iran i Alt Karabaj) i decidir actuar en cooperació.. El primer ministre turc recalca que l'oleoducte (entre Samsun al Mar Negra i Ceyhan al Mediterrani) es tracte d'un projecte ecologista ja que salva uns estrets que corren un seriós perill. En aquest projecte també hi participa l'empresa pública italiana Eni per l'acord entre Medevedev i Berlusconi.
La central nuclear prop a la ciutat d'Akkuyu i de Mersin (al nord de Xipre), tindrà quatre reactors i una potència de 4,8 GW. El projecte es va iniciar el 1999 amb una potència de 3 GW, però es va cancel·lar el 2000 per manca de finançament. Es va reprendre provisionalment el 2006, amb forta oposició ecologista pel risc de proliferació d'armament nuclear i per estar en una regió sísmica amb terratrèmols de 6,2 en l'escala Richter.
L'emplaçament es va escollir per estar a la costa (facilita el transport), prop de centres de consum i en una regió amb baixa densitat de població. La central es dissenyarà per resistir terratrèmols d'intensitat 6,5.
Cost i mentides de l'escombraria nuclear*
"No és cert que els residus radioactius siguin el problema de l'energia nuclear, ja que hi ha tecnologia i solucions que coneixem i apliquem". Són les piscines en les centrals nuclears, les instal·lacions per l'emmagatzematge en sec i els magatzems centralitzats. "És més barat, segur i eficaç emmagatzemar en una sola instal·lació que en sis o set".
(...) en El Cabril (Córdoba) s'emmagatzemen residus de baixa i mitjana activitat.
(...) el 1984 es va crear Enresa, la qual és de propietat i gestió estatal (...).
A més de l’emmagatzemament, Enresa també efectua treballs de desmantellament de centrals nuclears, com la de Zorita (...).
El tractament dels residus, la cerca d’emplaçaments adequats, el transport i l’emmagatzemament, així com el tancament de mines formen part de l'activitat d'Enresa, la qual actualment destina sis milions d'euros l'any en I+D.
Ara el retorn, el 2011, dels materials radiocatius que es van emmagatzemar a França després de l'incendi de Vandellòs I (octubre de 1989) accelera la necessitat de disposar d'un ATC. L'emmagatzemament en territori francès costa 40.000 euros diaris.
Alfred Reixach, Guardar la basura, La Vanguardia 11-05-2010.
Enresa tenia el mandat de trobar un emplaçament per a l'enterrament definitiu ("cementiri") dels residus nuclears d'alta activitat. Ha disposat d'ingents quantitats de diners i ha anat repetint durant molts anys que era una qüestió de cinc anys trobar la solució. Al final va tirar la tovallola proposant un cementiri únic a la Unió Europea, esperant que altres països resolguin el tema (El País 13-05-2005).
Amb la renúncia de la UE al seu pla d'obrir cementiris nuclears a cada país abans de 2018 (El País 9-09-2004), Enresa va deixar de patir i de mentir respecte als terminis, proposant el magatzem centralitzat en superfície, opció que va ser aprovada pel Parlament de l'Estat (El País 25-05-2005) que podia estar en qualsevol polígon industrial (El País 13-05-2005). El pla era obrir el magatzem el 2010, per donar cabuda als residus nuclears de Vandellòs I el 2010 i de Santa María de Garoña el 2011 (El País 12-02-2006), actualment retinguts després del seu reprocessat al Regne Unit, amb un cost de 34,5 milions d'euros (El País 21-12-2004) i un contingut de 600 quilos de plutoni i 100 tones urani (La Vanguardia 26-08-2006).
La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) va acusar a Enresa i a l'Associació de Municipis en Àrees de Centrals Nuclears (AMAC) d'enganyar a la població per "amagar premeditadament" un estudi de la UPC, subvencionat pel CSN, en el qual defineix el municipi de Vandellós-l'Hospitalet de l'Infant com la millor ubicació per al Magatzem Temporal Centralitzat de residus nuclears d'alta activitat (La Vanguardia 3-01-2007).
El Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas (Ciemat) ha dissenyat un petit reactor nuclear per ubicar juntament amb el Magatzem Temporal Centralitzat (ATC en castellà). El reactor eliminaria aquest tipus de residus de manera segura i viable tecnològicament (La Vanguardia 28-08-2007). Aquest és el centre de recerca que es menciona (a vegades) que acompanyarà el magatzem.
Tres exemples ben diferents del tractament de la interacció entre energia-tecnologia i economia. Un, del govern d'una economia convencional, l'altre el d'un govern d'una economia ex-planificada i el darrer, el d'una empresa privada.
El govern d'una economia convencional
L'objectiu concret, i no confessat, que du el ministre [d'Indústria Miguel Sebastián] al cap és arrancar dels fabricants automobilístics nord-americans General Motors i Ford un compromís per fabricar en les plantes espanyoles (...) algun model, ja sigui elèctric o híbrid, pels quals el govern espanyol ha apostat obertament. (...)
Pel ministre, aquesta trobada arriba en un moment especialment rellevant per l'interès del Govern en promoure un canvi del model productiu. La indústria automobilística té un gran pes en l'economia espanyola, i forma part de l'agenda estratègica d'Espanya continuar impulsant aquest sector a través de la innovació i la competitivitat. Sebastián té previst també una trobada amb el Spanish Business Fórum del sector d'automoció, el qual engloba a les filials d'empreses espanyoles a l'Oest Mitjà (Michigan, Illinois, Ohio i Indiana).
Miguel A. Noceda, El viaje eléctrico de Sebastián, El País 2-05-2010.
El comentari a aquest article pot ser el reflectit en aquestes tres notícies:
Contra la crisis res millor que una bona “estratègia de supervivència” amb la flexibilitat dels llocs de treball como clau per aconseguir l’èxit. Aquest és el missatge amb el qual van rebre ahir al president de la Generalitat, José Montilla, en la seva reunió amb la cúpula de Nissan a Japó (...)
Isabel García Pagán, Montilla asume en Japón la receta anticrisis de Nissan: flexibilidad; La multinacional mantiene la amenaza de reducción de puestos de trabajo, La Vanguardia 10-12-2008.
Els directius de Nissan van rebre ahir al Japó José Montilla amb un avís que podrien haver pronunciat més alt, però no més clar. La multinacional japonesa va posar les cartes sobre la taula quan el president va trepitjar la factoria d'Oppama, a 50 quilòmetres de Tòquio: sense flexibilitat per reduir al màxim la plantilla de treballadors fixos, Nissan no comptarà amb la fàbrica de Barcelona per produir nous models de la marca.
Luis Mauri, Nissan avisa Montilla que sense comiats no veu futur a Barcelona, El Períódico 10-12-2010.
Nissan podria presentar el seu nou ERO temporal per a 2.025 persones avui mateix o demà. En relació amb aquest ajust temporal, el president de la Generalitat, José Montilla, va donar a entendre ahir que l'ERO de Nissan era previsible. Montilla va reivindicar la utilitat del viatge que va fer aquest any al Japó per parlar amb els màxims directius de Nissan. El president va assegurar que aquesta visita al país asiàtic va servir per que "hi hagués un projecte industrial" (...).
Eduardo Magallón, Mercedes plantea un nuevo ERE temporal en Esparraguera, La Vanguardia 2-09-2009.
El govern d'una economia ex-planificada
"Hem abandonat la recessió, però això no significa que la crisi hagi quedat endarrere". Les paraules del primer ministre Vladimir Putin, pronunciades davant del parlament rus fa unes setmanes , resumeixen perfectament l'actual moment de forma del principal productor d'energia del món. Les previsions del FMI indiquen que el país creixerà un 4,2% aquest any [el Govern estima que serà del 3,3%] (...) més del doble que qualsevol dels gegants europeus, EUA i Japó, la qual cosa efectivament el convertiria en la primer gran economia mundial en sortir formalment de la crisi.
La primera explicació d'aquest creixement apunta a l'alça del preu del cru en la primera part de l'any. (...) Si considerem que els hidrocarburs representen més del 10% del PIB rus –un 25%, segons el Banc Mundial- i més del 50% del valor de les exportacions, no és casualitat que les crisis russes coincideixin amb els períodes d'inestabilitat del preu del cru. (...)
Els preus del petroli són una de les causes de les crisis en alguns països o mundials (1973, 1979...).(vegeu El preu del petroli i l'economia mundial). L'OPEC va néixer i actua per tal de mantenir els preus del petroli dintre d'uns marges que els proporcionin uns bons ingressos sense posar en perill les economies mundials.
L'altre mecanisme especulatiu que pot enfonsar un país, un continent o l'economia mundial és l'economia financera amb el seu conjunt d'entitats bancàries, borsàtils i agències de qualificació (rating). Aquests dos mecanismes s'han mostrat eficaços en l'acumulació primitiva de capital en un país i s'han afegit al mecanisme històric de l'explotació del treball de gran part de la població. Actualment s'estan donant en el que fa pocs anys s’anomenaven economies "capitalistes" (no planificades, de lliure mercat i propietat privada) i en economies "socialistes" (amb planificació central i sense propietat privada dels mitjans de producció) amb la 'novetat' de barreja del sector públic i privat i de la distribució dels beneficis. Però aquest tema serà tractat aquí dintre d'un temps.
Els analistes concorden en que aquesta dependència del petroli també ha estat la causant de la ràpida recuperació. Els elevats impostos que el país cobra a l'exportació d’hidrocarburs (...) han permès crear un fons d’estabilització i realitzar mesures proactives com la reducció d’impostos –fomentant la inversió estrangera i la demanda interna—i la forta injecció de capital estatal a projectes de foment productiu.. Aquesta és una de les principals diferències amb la crisi de 1998, la qual va sorprendre al país sense cap planificació fiscal.
Fernando Cano, El crudo salva a Rusia, El País 2-05-2010.
Una empresa privada a Albacete
"La companyia, per la mida que ha adquirit i per la seva presència internacional, necessita ser cotitzada en Borsa. Necessita ser present en tots els mercats de capitals". El conseller delegat de Renovalia, Jaime Galobart, explica així per què Renovalia, un projecte que va néixer fa deu anys per decisió de la família Ortega [Martínez]per proporcionar energia a les fàbriques del grup alimentari Forlasa (formatges El Ventero), manté la idea de dur a terme una Oferta Pública de Subscripció (OPS) la qual ha de culminar el dia 12 de maig (...).
Renovalia -552 megawats eòlics i solars instal·lats, 900 milions d'inversió en tres anys i presència en vuit països- emetrà noves accions equivalents al 25% del seu capital social i les col·locarà entre inversors qualificats espanyols i estrangers. (...) Objectiu: finançar la seva expansió internacional recolzada en una cartera de projectes que arriba a 2.400 megawats. (...)
'Instal·lats' inclou en operació i en construcció, distribuïts en 10 parcs eòlics, 4 solars fotovoltaics, 1 termosolar i una central mini hidràulica.L'empresa és de Villarobledo, Albacete.
Ni l'agitació dels mercats ni les incògnites que pengen sobre el sistema de pagament de els primes a les renovables han fet efecte en la voluntat dels gestors de Renovalia. Es tracte de culminar un pla que, el 2008 (...) es va quedar en només un tanteig. (...)
"Som una companyia de renovables diferent. El nostre 'mix' energètic és, a grans trets, 50% sol i 50% vent, la qual cosa fa que tots els mesos de l'any siguin molt predictibles. A més, apostem per la diversificació tecnològica, cercant noves tecnologies amb les quals rebaixar el cost de producció". (...) "Construïm els nostres propis parcs, amb la qual cosa el marge de construcció es queda en la companyia, i això podem donar més rendibilitat als nostres inversors".(...) "Hem saltat a una nova generació de tecnologia termosolar (...),
Concentradors parabòlics de disc que accionen un motor de 'combustió externa' (Stirling) amb el seu generador de 3 kW. El parc de Casas de los Pinos (Cuenca) té 1 MW.
els nostres parcs tenen majors factors de càrrega tant en sol com en vent i animem a la indústria auxiliar de l’automòbil amb encàrrecs de noves paràboles [termosolars]".
(...) "Volem ser competitius amb els combustibles fòssils sense necessitat de primes. És possible ja que ho estem assolint, per exemple a Mèxic (...)".
(...) Galobart repassa, insistent, el present de Renovalia: presència a Espanya, EUA, Canadà, Mèxic, Hongria, Itàlia, Rumania i Turquia; voluntat de dedicar dos terços dels recursos que obtingui en l'operació a l'expansió internacional i bona posició per la diversificació de projectes eòlics, fotovoltaics, termosolars i minihidràulics.(...)
A Mèxic hi té 228 MW eòlics a l'estat d'Oaxaca, i a Hongria 54 MW.
Santiago Carcar, Renovalia afronta el reto, El País 2-05-2010.
Espanya va enviar a França els residus nuclears de Vandellòs I el 1989. El proper any haurien de tornar. Però l'empresa estatal francesa Areva ofereix un pacte pel qual els residus que anirien al nou cementiri espanyol serien uns altres generats a França, amb menys volum però més radioactivitat (...) per reduir els cost econòmic i el risc que implica el seu transport per carretera (...).
Amb això ja es comencen a veure els tripijocs per estalviar una misèria (el cost del transport va ser estimat en 38 milions d'euros de 1998) i apareixen uns riscos sense especificar. Tot això per una pacte del diable com veurem més avall, i per una sola central de 480 MW!. Quan costaran i quins riscos hi ha per transportar les deixalles de totes les centrals d'Espanya?
França fa un bon negoci amb l’escombraria nuclear espanyola. Entre 1985 i octubre de 2006, l'Empresa Nacional de Residuos Radiactivos (Enresa) va pagar 517,71 milions d'euros pels residus nuclears que Vandellòs va enviar allí. La central, situada a Tarragona, va patir un incendi el 1989 i va ser clausurada.
L'acord amb França contempla que a partir de l'1 de gener de 2011, i durant cinc anys, tornin les 84 càpsules de 150 litres cada una amb residus nuclears vitrificats d'alta activitat, actius durant milers d'anys. A més, han de tornar 1.022 bidons de 210 litres de residus bitumitzats i 126 contenidors de 1,2 metres cúbics amb residus tecnològics. Aquests dos darrers tipus de residus són de mitja activitat (la que es perllonga durant desenes o centenars d'anys).
El gran volum de residus bitumitzats, estabilitzats amb un recobriment d'aslfalt, és el que més problemes planteja a Enresa, "que preferiria tenir menys residus per minimitzar els transports" (...). A l’homogeneïtzar els tipus de deixalles també es simplifica la construcció del magatzem nuclear.
I aquí comencen les diferències amb el cementiri de referència holandès de Habog, el qual admet una major varietat de deixalles que les Vandellòs I, i amb el país.
En qualsevol cas, l'activitat de les deixalles atòmiques seria equivalent. O torna una gran quantitat de residus de mitja activitat o una molt menor de deixalles franceses actius durant milers d'anys.
Aquesta afirmació, és pròpia del periodista, o ha sortit d'alguna font empresarial o pública? Haurem de llegir altres barbaritats com aquesta respecte a l'ATC?
Indústria està analitzant els avantatges i inconvenients del canvi, ja que França demana més diners al considerar que Espanya s’estalviaria milions en el transport.
El trasllat de material radioactiu es realitza per carretera o per tren en bidons especials, però el comboi inclou cossos de seguretat i és molt costós. El contracte contempla un cost del transport des de França d'uns 38,112 milions d'euros de 1998, segons una resposta parlamentària a l'ecosocialista Joan Herrera en la qual Enresa va donar alguns detalla (...). Malgrat que s'ha instal·lat la idea que a partir de gener de 2011, el Govern pagarà una penalització de 60.000 euros diaris per no tenir un magatzem nuclear, la realitat és que aquest quantitat és un lliurament a compte, del qual França en tornarà més del 90% quan descompti els "costos d’emmagatzemament".
El magatzem de Habog (Holanda) és el de referència pel ATC d'Espanya, però les diferències són moltes i importants. Holanda compte amb una central electronuclear de 485 MWe (Borssele), el 50% de la qual és de propietat pública (provincial i local), prop de la qual hi ha el magatzem de residus. Aquest ha estat previst per ser operatiu durant 100 anys. El volum de residus d'alta activitat tindran un volum màxim de 3.200 m3 i inclouen els de la central de Dodewaard de 58 MWe tancada el 1997. Els residus de les centrals abans d'anar al magatzem són reprocessats a La Hague (la de Borssele) i a Sellafield (la de Dodewaard) per extreure’n l'urani residual.
La composició dels residus d'alta activitat per emmagatzemar a Habog és la que segueix (en m3 de volum):
Emissors de calor
Vitrificats, de les 2 centrals
110
Fissionables, de reactors de recerca
40
No emissors de calor
Restes de reprocessament
900
Desmantellament
2.000
Altres
120
Espanya no ha optat pel reprocessament del combustible nuclear, con ho ha fet Holanda, i per tant, la quantitat dels residus a emmagatzemar per MWhe generat és superior, la seva radiació significativament superior i l'interès de potencials terroristes per fer-se'n incomparable.
Respecte al país, Holanda els anys 1930s ja es va interessar per l'energia nuclear i va començar a emmagatzemar urani. El 1955 va iniciar la construcció d'un reactor de recerca, amb la intenció de començar a generar pel 1962 i anar substituint els combustibles fòssils en la generació elèctrica. El 1965 va començar la construcció de la seva primera central electronuclear de 55 MWe a Dodewaard. Amb Alemanya i el Regne Unit va crear Urenco i va construir una fàbrica d'enriquiment a Holanda.
L'energia nuclear aporta el 4% de l'electicitat a Holanda. Durant uns anys es va mantenir l'opció de no construir més centrals nuclears.
Com ja hem indicat, les administracions provincial i local tenen el 50% de la propietat de la principal central nuclear, prop de la qual hi ha el magatzem nuclear, la qual cosa ofereix una garantia molt superior de seguretat i de seguiment de la legislació que si fos només privada.
Mapa: Emprresa Nacional de Residuos, el futuro ATC español, estratos Nº 93, invierno 2010.
(...) El magatzem nuclear que planteja el Ministeri d'Indústria rebrà durant dues dècades 39 caravanes a l'any amb els contenidors amb el combustible gastat de les centrals espanyoles, a més dels enviats a França.
Rafael Méndez, Francia ofrece a España un intercambio de basura nuclear, El País 5-05-2010.
El dia 12 de maig que ve, a les onze del matí a la Casa Llotja de Mar, tindrà lloc una jornada informativa sobre el magatzem temporal centralitzat de residus radioactius que l'Ajuntament d'Ascó aspira a acollir.
El Consell de Cambres de Catalunya dóna suport a aquesta iniciativa del govern municipal de la localitat tarragonina i considera que s'ha de donar difusió als aspectes positius que pot aportar a la indústria catalana i a l'economia de la comarca de la Ribera d'Ebre.
(...) El projecte de magatzem centralitzat (...) ha de donar resposta, entre d'altres aspectes, a la gestió del combustible utilitzat a les centrals nuclears, que actualment no es gestiona de la millor manera possible i que a partir de la construcció del magatzem s'ordenarà i es podrà posar al servei de la investigació aplicada.
Hem de recordar el que ja s'ha manifestat en els comentaris de l'article anterior: els residus de l'ATC i els del magatzem de referència d'Holanda no tenen gaire en comú, ni en quantitat ni en composició: la major part dels d'Holanda abans han estat reprocessats per treure'n l'urani.
Un altre detall, que com sol passar, els detalls són significatius. La fotografia que acompanya aquest text és la que segueix.
Però la fotografia del lloc que apareix en una presentació de l'empresa és aquesta!
Redacció, Barcelona, Ascó com a primera opció, El Periódico de les Cambres, 28-04-2010.
Greenpeace aconsegueix que el Ministeri d'Indústria lliuri informació
L'Audiència Nacional ha ordenat al Ministeri d'Indústria que lliuri el projecte tècnic del Magatzem Temporal Centralitzat (ATC) de residus nuclears i del Centre Tecnològic associat, així com els respectius estudis de seguritat, per incloure'ls a l'expedient del recurs que va presentar Greenpeace contar el procés d'elecció de l'emplaçament. Els ecologistes mantenen que el ministeri ha incomplert el conveni internacional Aarhus –ratificat per Espanya el 2005- sobre la informació i participació pública en el procés.
(...)L'Audiència Nacional ha dictat aquest acte després que l'advocat de l'Estat d'Indústria es negués a aportar aquesta documentació. (...) La selecció de l'emplaçament va arrancar a finals de 2009 i Indústria va assegurar llavors que la decisió es prendria abans de l'estiu. No obstant, el pacte en matèria d'energia entre el Govern i el PP ha endarrerit sine die la decisió.
Sara Sans, La Audiencia insta a Industria a entregar el proyecto técnico del ATC, La Vanguardia 20-07-2010.
Decisió ajornada sense data, ja no hi ha pressa
El dens calendari electoral que hi ha abans de les eleccions generals del 2012 sembla haver influït en la decisió del Govern socialista d’ajornar, sense data, la decisió sobre el futur magatzem central de residus radioactius. La seva ubicació pot no decidir-se en aquesta legislatura. (...)
Ara sembla que no hi ha pressa. I això que aquest era un dels arguments de més pes que va enarborar Sebastián –pressa a la qual s'hi va sumar la vicepresidenta Elena Salgado-, degut a que a partir del proper 1 de gener Espanya haurà de començar a pagar a França la voluminosa multa que comportarà que el país veí continuï mantenint els residus espanyols [58.847 euros/dia, 25,5 milions d’euros fins les eleccions de març de 2012]. La multa, diuen ara en el Govern, serà reemborsable en bona mesura quan estigui construït l’ATC, el qual en tot cas tardarà diversos anys en estar disponible un cop es decideixi on es construeix.
Una Directiva que pot aturar l’ATC
La proposta de Directiva de la Unió Europea sobre l’enterrament en profunditat dels residus nuclears pot ser una de les raons que ha motivat la decisió de no decidir res sobre l’ATC durant un temps indeterminat.
Juan Carlos Merino, El Gobierno vuelve a dejar aparcada la decisión sobre la ubicación del ATC, La Vanguardia 19-11-2010.
Una altra demanda de Greenpeace
Greenpeace ahir va demanar, davant l’Audiència Nacional, que s’anul·li el procés d’instal·lació del magatzem temporal centralitzat (ATC) de residus nuclears. L’organització ecologista afirma que la mesura vulnera la legislació sobre participació pública en matèria ambiental i defensa un ampli debat social per decidir sobre aquesta qüestió.
Efe, Greenpeace lleva el ATC ante la Audiencia Nacional, La Vanguardia 20-11-2010.
Entrades
